La indignació per la nova convocatòria electoral a Espanya és imparable. La ciutadania està farta dels polítics, de les seves anades i tornades, i especialment de la seva incapacitat per arribar a acords i posar-s'hi a treballar. S'omplen la boca amb postulats moralistes i la gastada frase de "el bien del país" i similars, i el que acaba per demostrar-se és que cadascun dels actors polítics només busquen el seu bé personal. I la gent no és idiota. Potser no rebenta, però no és idiota. Així s'han multiplicat iniciatives per censurar els representants dels partits, per demanar que no cobrin per no fer bé la seva feina, per reduir les enormes factures dels nous comicis o per no rebre propaganda electoral de cara al 10-N. S'anirà a eleccions, sí, perquè sembla l'esport favorit dels partits espanyols. Això de posar urnes els hi agrada, però no sempre. Hi ha excepcions, ja ho sabem a Catalunya.
Votar és l'acte més rellevant de la democràcia. Fins aquí, tots d'acord. Ara bé, sempre que es voti el que agradi a la classe dirigent. Si no, és il·legal, propi de rebels i sediciosos, motiu de cops de porra i vaixells carregats de policies, i castigat amb interminables períodes de presó preventiva i (presumiblement) dures condemnes. A Catalunya ens agrada votar, i portem anys i panys reclamant poder fer-ho amb llibertat. Milions de persones, de fet. Persones com la cantant Beth Rodergas, que ha resumit perfectament totes aquestes idees i el sentiment amb el que rebem la enèsima cita electoral. La clatellada és, senzillament, encertadíssima.
Moltes de les excuses dels partits espanyols per no arribar a acords d'investidura tenen a Catalunya al centre de la diana. La Beth els hi dona la solució amb una paradoxa contundent i brutal: Si volen deixar de votar a Espanya, que ens deixin votar a Catalunya. La cantant surienca, una vegada més, demostra el seu compromís amb la llibertat i el país.