Bibi Andersen, Bibiana Fernández o senzillament Bibi. Amb aquest nom la coneix tota Espanya des de fa molts dels seus 64 anys. L'actriu mai no ha jugat a l'equívoc i és el que és, una dona feta a ella mateixa. Ara en una entrevista a El Mundo ho aclareix d'una vegada per totes: "Soy una mujer, no una mujer transexual como si fuera un sidecar". Fa teatre amb amics, a l'obra El amor sigue en el aire que ja va passar per Barcelona i ara es fa a Madrid. Critica que el cinema ja no la vol per l'edat i per això fa teatre, que es veu de lluny: "No quiero entrar en victimismos, pero no podemos negar la realidad: a un señor de 60 años no se le dice nada y a una señora, sí. Si estás arrugada, porque estás arrugada. El DNI no puede gobernar tu vida". Es refereix a l'any de naixement, no al sexe que consta també al DNI. Sobre els seus problemes amb Hisenda, que li ha pres tot, fa un pas més i reconeix que s'ha de medicar per l'ansietat: "Sólo me queda hacer gasolineras por las noches y cogerme un par de casas para planchar. Luego quieren que no tome pastillas...".
GTRES
Sobre la seva companya de teatre i amiga, Alaska, recorda que quan tenia 15 anys va fer una d'Almodóvar (Pepi, Lucy y Bom) on protagonitzava una pluja daurada: "Ahora la meterían presa a ella por menor, a Almodóvar por dirigirla, a la otra actriz por dejarse y a su madre por darle permiso para la película". Des de la seva edat sentencia: "Si la Movida fuese ahora, los puritanos nos meterían a todos en la cárcel". Així està el pati del PP l'any 2018. "Ahora se monta un escándalo con cualquier cosa banal y luego muy poquito con los temas importantes". Bibiana, una geganta. "Vivimos en un puritanismo absurdo, es escandalizarse por hobby".
Sobre Catalunya? Inevitable pregunta i Bibiana Fernández és coherent amb ella mateixa: "No entro en si tienen que ser independientes o no, porque si hay alguien que no puede cuestionar a los demás su derecho a decidir soy yo, que lo he elegido todo". Una altra artista no catalana a favor del dret a decidir. Com Lolita o Pamela Anderson. Totes dones de bandera amb personalitat i referents potents de qui no ens cal dir amb quin home van.
La llibertat d'escollir la fa defugir les etiquetes: l'ataquen per no abanderar la T dins el moviment LGTB: "Me siento una mujer, ninguna otra cosa. Y por supuesto que es necesario defender sus derechos, pero sería bueno que empezasen a admitir que son mujeres u hombres. Yo no quepo en una palabra. Para definirme se necesitan miles de ellas, buenas y malas, y no pienso dejar que me hagan más pequeña reduciéndome a una. Y punto". Que torni a fer l'obra a Catalunya. I la platea aplaudint d'empeus.