La llibertat d'expressió, com tants d'altres drets universals, té una curiosa interpretació per a la justícia espanyola. Ho estem tornant a comprovar aquests dies al camp de batalla electoral de Madrid, arran de la polèmica per la propaganda racista de VOX, assenyalant menors estrangers i culpabilitzant-los sense complexos. Sense complexos i sense càstig: un jutge de la capital de l'estat ha arxivat la petició de la Fiscalia de retirar aquests cartells, ja que els ultres estan emparats per l'esmentada llibertat d'expressió per poder difondre el seu programa polític radical. Un nou escàndol que s'amuntega als despatxos de la magistratura, que mesura de forma ben distinta segons qui estigui involucrat en allò que n'investiguen. El resum és fàcil i ens el sabem de memòria, per desgràcia: ets indepe? 'A por ellos'. Ets espanyolista i ranci? Endavant les atxes, amics.
Les filies i fòbies dels togats espanyols, no per ser ben conegudes, deixen d'esgarrifar al personal. I a Catalunya, evidentment, amb més intensitat. El moviment independentista pateix la persecució i agressió constant per part de partits i judicatura centralista 'mononacional', mentre d'altres se'n van de 'rositas' i gaudeixen de barra lliure. L'actor Biel Duran, que participa a la comèdia 'Escape Room' amb Joel Joan, ha definit la situació amb precisió quirúrgica, fotent un mastegot implacable als que dicten sentències (esbiaixades): "A Espanya, si ets feixista, pots fer propaganda electoral estigmatitzant i assenyalant infants vulnerables amb mentides per generar odi i racisme. Si ets president de la Generalitat de Catalunya t'inhabiliten per reclamar llibertat d'expressió". Duran no oblida l'atropellament que va patir el MHP Quim Torra, desposseït del seu càrrec per les maniobres de l'espanyolisme.
És el poder de la polsereta rojigualda i les arengues ultres: perverteixen la mal anomenada justícia i la fan tombar sempre de la mateixa banda. No tenen remei.