La Núria Marín sap que d'un temps ençà, està vivint el seu moment. Està en la cresta de la ola, ha aprofitat les oportunitats i després de molts anys de currar-s'ho de valent, pot dir que està vivint el seu millor moment professional. La presentadora de Socialité i col·laboradora de l'Està passant triomfa no només a la televisió, sinó també a xarxes, fent vídeos exitosíssims a Tik Tok i parlant de les monarquies. D'aquí poc la veurem al capdavant d'un nou programa on farà de presentadora, Love cost, a TV3, on hi haurà diferents participants buscant parella.
A ella no li cal, fa una pila d'any que està enamoradíssima de la vida del seu xicot, el guionista Juanlu de Paolis, amb qui porten junts 22 anys. En més d'una ocasió ha parlat de com és ell, per exemple, quan va dir a Telecinco que "Nos conocimos en la facultad cuando teníamos 19 años. Llevo más tiempo con él que sin él. Es mi persona favorita. Nunca me canso de estar con él. Tenía todo lo que yo no tengo. Es súper serio, súper centrado. Yo soy otra cosa. Nos equilibramos muchísimo. Me costó conquistarle 3 meses, venía a mi casa, mis compañeros de piso se iban para dejarnos solos y él no lo pillaba o no lo quería pillar y nunca pasaba nada. Yo era cabra loca en aquella época y me iba con uno y con otro. Me estaba divirtiendo".
I és que tal i com ha confirmat a L'eclipsi d'El Suplement de Catalunya Ràdio, la Núria, especialment de jove, era un animal nocturn ("quan vaig arribar de Lleida vaig cremar Barcelona"). Ara li agrada més dormir quantes més hores millor, però abans, quan va conèixer el Juanlu, era a l'inrevés. Es pensava que seria per tota la vida, quan va començar a sortir amb ell?, li pregunta Roger Escapa: "Quan finalment va passar i vam començar a estar junts, ell em va dir 'Jo no començaré res amb tu si no tinc clar que em casaré amb tu'. No ens vam casar, però vam dir, 'vale, això és per sempre'". Malgrat la promesa, però, no s'han casat mai. Per què?: "Perquè se'n va passar l'arròs, no és una qüestió d'edat, és que ara ens fa mandra. I els trobo una mica horteres: és un negoci, un compromís i a la gent li fa mandra anar al teu casament. Quan la gent rep la teva invitació i diu 'quina ilu' en realitat està dient 'la mare que et va parir, per què m'has convidat?'".
"La roba, tothom es casa lluny, acaba tard, me'n vull anar a dormir, em molesten les lentilles, és un pal, una horterada. Això és molt cutre, però jo el primer que vaig als casaments és interceptar la gent que ha anat amb cotxe propi, per fer-me amiga i a la que marxen, poder marxar jo també". Queda clar que a la Núria li llepen un peu els casaments... no així els vestits de casament: "L'únic que em fa ràbia és no haver-me posat un vestit de núvia, perquè la moda nupcial sí que m'agrada, però ara hi ha molta gent que a les catifes vermelles porta moda nupcial. Llavors ja trobaré el dia per posar-me un vestit de núvia"...
Ja ho saben, si volen veure la Núria vestida blanc, no vagin a cap església ni cap jutjat: vagin mirant per les catifes vermelles.