"Joan Manuel Serrat evoca un paisatge amb senyals de postguerra, en què es barregen la misèria, els medicaments i els amics, recorda la seva primera mestra Conchita, jugar al barri...". Un argument tan costumista per a un documental de TV3 que En Blau ja va avançar que hiperventilaria independentistes. I així està passant. La xarxa s'ha encès tan bon punt s'ha sabut que el Sense ficció de TV3 que succeirà el documental 1-O serà un dels que fa el cronista de Barcelona Lluís Permanyer sobre un barri de la ciutat. Es parlarà de Poble-sec des d'El Molino en format d'entrevista amb un català nascut allà, Joan Manuel Serrat.
TV3
Conegut tota la vida amb el sobrenom d'El noi del Poble-sec, és el més idoni per posar nostàlgia i talent a un documental així. Però com que Serrat no és independentista alguns malden per boicotejar l'emissió i criden a no mirar-la. El pitjor malson d'aquests tuitaires seria que el documental Serrat, el noi de Poble Sec fes més audiència que 1-O de dimarts passat. Primer vegin el format i després les reaccions.
El documental no tindrà cap connotació política però alguns voldrien una TV3 més papista que el papa. Els contraris a Serrat tenen el detall de no cridar a TV3 a la censura sinó senzillament a no veure'l. Cadascú és lliure: poden posar 8 al dia, o Quim Gutiérrez a Telecinco o millor encara, la sèrie Traición a La 1. És com estan vivint l'emissió d'un documental històric a TV3, com una traïció. Els tuits destil·len com a mínim confusió:
TV3
"Nascut en un família humil, de pare treballador i mare costurera, marcada per la mort de vint-i-tres familiars durant la Guerra Civil Espanyola". De debò algú creu que això és material no emetible per TV3? Autogol, tret al peu o trampes al solitari. Qualsevol eufemisme metafòric serveix per no qualificar com un error fer campanya a les xarxes en contra d'un documental així. Hi sonaran “El meu carrer”, “Temps era temps” o “Barquito de papel”. Dissabte no es repetirà a TV3, que comença el FAQ's.