Amb permís de Pau Gasol, o d'altres mites com Epi, Audie Norris, Nacho Solozábal, Nikola Mirotic o Dejan Bodiroga, el millor jugador de la història del Barça de bàsquet ha estat, a judici de qui escriu, Joan Carles Navarro. La Bomba ha fet emocionar el Palau Blaugrana com pocs jugadors vestint la samarreta del Barça. Mite absolut, jugador descomunal, tot talent, caràcter, esperit guanyador i domini exquisit de la pilota, anotador implacable i un dels emblemes de l'entitat pel que fa a l'esport de la cistella. El de Sant Feliu de Llobregat va regalar als aficionats desenes de moments inoblidables, i fins i tot ha batejat una jugada marca de la casa, que és el sobrenom com tot el món el coneix.
Tota una vida de blaugrana, amb un pas per l'NBA, guanyant títols amb el seu club estimat i amb la selecció espanyola, actualment té 42 anys i des que va penjar les botes, el bàsquet ja no és el mateix. Com se'l troba a faltar, jugador únic, que ara, però, està vivint un dels seus moments personals més emocionants de la seva vida. Perquè una samarreta amb el seu cognom torna a lluir de blaugrana. La Bomba té una família meravellosa, amb dues filles que són la seva debilitat, la Lucía i l'Elsa. Elles dues i la seva dona l'han anat a veure sovint quan el seu pare meravellava al Palau Blaugrana.
Ara, però, la nena que veuen a l'esquerra de les imatges, acaba d'emular son pare. Perquè la Lucía, que ja té 18 anys, acaba de complir un somni: debutar amb el Barça CBS en la Lliga Femenina Endesa, la màxima categoria del bàsquet femení espanyol, després de portar anys jugant a les categories inferiors del conjunt blaugrana. Va ser una participació testimonial, ja que només va ser quatre minuts a la pista i no va aconseguir anotar cap cistella en la contundent derrota a la pista del segon classificat, el Valencia Basket, 91 a 34.
No va poder debutar amb derrota, però tant se val. La Lucía i el seu pare mai no oblidaran aquest dia, aquest debut somiat d'una jugadora que, com el seu cèlebre pare, juga en la posició d'escorta, té el mateix bon canell que ell, i l'atreviment que caracteritzava a la Bomba, fent-la una jugador imprevisible, com ell. I el que queda clar veient les fotos d'aquest debut, és que no només juga com son pare, sinó que també és clavadeta a ell. Sembla com si veiéssim la Bomba Navarro de jovenet, quan no duia barba. El mateix somriure murri, la mateixa mirada viva i amb ganes de menjar-se el món. Una cara de felicitat absoluta pel que té per endavant a partir d'ara que ja ha debutat:
Celebrem-ho. Una altra Navarro a les pistes de bàsquet. Orgull de pare. Orgull de filla. Tota la sort del món i que tingui una carrera plena d'èxits.