Es va abaixar els pantalons i va pujar a la taula durant vuit anys davant dels espectadors de Crónicas marcianas a Telecinco. Però aquell personatge televisiu frívol i amant de la bellesa va deixar pas a una altra versió de Boris Izaguirre, la d'un escriptor que també es despulla espiritualment a l'hora d'escriure sobre ell i sobre el que l'envolta.
Ara ha tornat a fer-ho amb Tiempo de tormentas, la seva nova novel·la. Una obra on parla de qui va ser i de qui és ara. Una oda a la seva mare, que durant una infantesa dura en què ell era un nen homosexual en un món homòfob, va ser el far que el guiava. I un llibre on parla sense embuts de la part més lluminosa de la seva vida, a la tele, i de la més fosca: la violació que va patir d'adolescent per part de tres homes.
Boris Izaguirre parla per a En Blau de records, de noms propis, de televisió, d'Espanya o de Catalunya. I ho fa amb calma... "Tot i que no és veritat que després d'una tempesta arriba la calma. Després d'una tempesta, arriba una altra tempesta".
Planeta
Un escriptor sempre parla d'allò que li passa, encara que es tracti de ficció. Per què ara? I per què Tiempo de tormentas?
A casa meva, un amic dels meus pares, pintor, els va regalar un quadre, de nom Tiempo de tormentas, i aquest quadre va créixer amb nosaltres tota la nostra vida. Aquest quadre, quan el pintor va començar a cobrar importància, es va convertir en un conflicte, perquè ell insisteix en reclamar-lo. I els meus pares deien que no podien tornar una cosa amb què els seus fills havien crescut. I això em va semblar un punt de partida increïble per a una novel·la, que em serviria per explicar moltes coses sobre mi i la meva família. Amb la mort de la meva mare vaig pensar que escriuria sobre la relació d'una mare amb el seu fill gai i sobre aquest quadre.
Es devia aquest llibre a vostè mateix o a la seva mare?
El devia més aviat als meus fidels lectors, que al llarg de vint anys sempre han estat allà. Sempre els tinc en compte, sobretot a les meves lectores. Encara que aquesta novel·la també era important per a mi.
En la seva vida hi ha hagut més dies assolellats que tempestuosos?
No, perquè jo no crec que després d'una tempesta ve la calma. Després d'una tempesta ve una altra tempesta. I jo crec que és millor viure així. Aquesta és la forma que troben aquesta mare i aquest fill gai per enfrontar-se a tot el que ve contra ells, veïnat, autoritats, poders que consideren que la decisió d'aquesta mare i aquest fill de ser lliures i ser ells mateixos, molesta i agredeix i genera violència cap a ells.
@borisizaguirre
Un adult és el que viu de nen?
La meva infantesa va ser atroç, d'entrada, perquè jo mai no vaig voler ser nen. La meva mare es va adonar que jo era gai al minut i mig de néixer, i jo, al següent minut. No volia això en cap cas, jo volia ser adult. M'horroritzava haver d'escriure sobre la meva infantesa.
Hi ha un personatge, la doctora Estrella, que li va fer un encefalograma perquè l'escola ho va demanar... S'ha trobat moltes 'doctores Estrella' en la seva vida?
La directora de l'escola ho va demanar. I és una dona extremadament valorada en l'educació veneçolana, pel seu progressisme. Ella em valorava la meva intel·ligència i el meu caràcter. Però ella mai no va entendre la meva sexualitat. I el primer que va decidir va ser que calia aniquilar-la, perquè ella considerava que jo no era normal. Per a mi va ser molt difícil escriure sobre aquest criteri homòfob. No s'adonava que generava un bullying. Els meus pares em van portar a la doctora perquè em deixessin en pau d'una vegada.
Capítol 13, en el qual rememora la violació. Com s'asseu un a escriure que tres homes el violen sent adolescent?
No m'hi vaig preparar. Encara que una vegada escrit em va fer molta por com de freda que m'havia quedat la descripció. Va ser com un bisturí fent una operació quirúrgica. Em vaig espantar molt jo mateix. Quins mecanismes hi ha en tu per ser tan fidedigne i exacte en el detall? Aquest esdeveniment va fracturar la meva vida. Jo era feliç fins a aquell moment. Però també genero una reacció en la meva mare importantíssima. Per això havia de passar per aquell moment. Era com si la meva mare em digués: "no te'l pots saltar, ni t'ho pots ocultar ni a tu ni als lectors".
De fet escriu: "el meu pare va mirar a terra i la meva mare pendent del meu més lleuger moviment", quan els va explicar el que li havia passat. Entén les dues reaccions?
Totalment. I em sembla molt bé que les hagis subratllat perquè no saps el que va costar aquell moment. Aquesta escena posterior amb els meus pares va ser encara més difícil d'escriure que la de la violació. Tu em veus ara assegut i és impossible que imaginis que jo hagi travessat una angoixa i un dolor tan gran, però aquesta imatge és el que es va decidir en aquell precís moment. La meva mare em va dir: "tu has d'escollir entre deixar-te aniquilar per això o buscar el camí cap a la llum i no deixar-li el món que t'arrabassi ser qui ets".
Aquesta actitud ha flaquejat quan ha vist o llegit agressions sexuals a menors?
Sempre em poso al seu lloc. La gent no s'adona que poden passar segles martiritzant-te sobre el que va passar. Tinc solidaritat màxima, però no només perquè sigui un d'ells.
Parlant de menors, i ara que entrarem a parlar del seu pas per televisió, fa poc vam saber la tràgica mort del petit Gabriel. Quina opinió li mereix el tractament televisiu que s'ha fet després de la seva mort, en programes com El programa de Ana Rosa o Espejo público?
Sempre és molt fàcil atacar la televisió, perquè és molt més difícil investigar i analitzar l'audiència. L'audiència és el gran client i el client sempre té la raó. Però mira les audiències d'aquests programes, van triplicar les seves dades. Vivim immersos en mala educació: el masclisme és mala educació. La morbositat també. Com estem en un estat d'histèria, t'aboques a un dolor que no és teu i la televisió té molt a veure amb això, se n'alimenten. Però l'audiència té la responsabilitat màxima del comandament. Si et sembla que el que estàs veient s'està desbordant, pots apagar-la.
Telezinco
Parlant d'audiència, Crónicas marcianas... Mirant enrere, es reconeix? Tornaria a fer el mateix que feia?
Sí. Aquell moment va ser el meu aparador més gran i li va ensenyar a tothom del que sóc capaç.
El primer que li va preguntar en directe Sardá va ser: "Què els agrada més als espanyols, el bon sexe o el bon menjar?" i vostè va respondre "la bona xafarderia"...
Hahaha... És veritat! A Espanya agrada la discussió, i si es genera més discussió, millor encara. Vaig entendre la fascinació per la xafarderia i el gust per discutir.
Què va significar Crónicas Marcianas per a la televisió que es fa avui dia? Li agrada el que veu?
Jo no critico la televisió. La televisió sempre és porosa i reflex del temps en què està succeint. Crónicas marcianas s'emetia en un país immers en ple creixement econòmic. Ara, la mateixa televisió va canviar, després d'aquesta bombolla. En aquests últims mesos l'anàlisi economicopolítica era pràcticament la monoprogramació.
@borisizaguirre
Sardá deia que si li donessin a escollir, preferiria ser estrella que escriptor. Què és el millor que va aprendre d'ell?
I Terenci Moix deia que sempre pots ser escriptor, però estrella només es pot ser una vegada... De Sardá vaig aprendre a controlar-me, a no estar mirant-me al monitor la meitat del programa, perquè hi havia dies que em trobava molt bonic i molt ben il·luminat... Això vaig aprendre d'ell: que cal saber ser al bon lloc, on més llum hi hagi. Ell sempre tenia millor il·luminació que nosaltres.
Creu que el seu relleu a la televisió d'Espanya, pel que respecta a parlar d'homosexualitat, de relacions i a despullar-se és Jorge Javier Vázquez?
Som molt amics. Encara que és cert que ho érem més abans de Sálvame. M'agradaria saber més aviat què opinaria ell d'aquesta pregunta... Encara que ell ha tingut una vida sentimental molt més inestable que la meva.
Cert. Vostè segueix casat amb el seu marit Rubén... Com es porta viure a cavall de Miami -on està vostè- i Madrid -on viu ell-?
S'aprofundeix en l'amor. Els dos hem organitzat que cada mes l'un visita l'altre. Als Estats Units no entenen gaire el concepte de demanar vacances. Però gràcies a aquest llibre em donen diversos dies per ser aquí amb ell. Sempre que passo per damunt de l'oceà, i hi passo molt, em quedo mirant-lo i penso en les profunditats abissals. I l'amor és igual: s'aprofundeix i assoleix profunditats abissals i aquest és l'estadi en el qual estem ara Rubén i jo.
@borisizaguirre
Veneçuela. Maduro vetant l'oposició... Com es viu el que passa al seu país des de Miami?
Hi ha molt exili veneçolà. Molts dels líders que podrien ser oposició a Maduro viuen a Madrid o a Miami, com Ledesma. A mi em segueix xocant que l'oposició insisteixi a convèncer-nos que aquestes eleccions són inútils i que millor és no anar a votar. Així han aconseguit que el chavisme tingués majoria absoluta i que el 2018 segueixin en el poder. No ho puc entendre ni defensar.
@borisizaguirre
Vostè té la nacionalitat espanyola des de 1999, com viu un espanyol el que està passant a Espanya i Catalunya?
Amb moltíssim dolor. El dia de les càrregues estàvem el meu marit i jo a Miami molt sorpresos. Quan van empènyer per l'escala aquella senyora gran, realment vam cridar d'estupor. A mi em va tocar viure aquí tot el procés de l'Estatut i la manera en què es va gestionar va ser un fracàs i va generar moltíssim malestar. Jo ho notava, i en els meus companys de feina. Jo sempre penso que m'emociono molt de ser a Barcelona, perquè m'ha donat tot el que jo soc. I no visc aquí. Passa alguna cosa en aquesta part del món que costa tant d'encaixar.
Per acabar, el Test En Blau, que pots veure en el següent vídeo:
Defineixi amb una paraula els següents conceptes relacionats amb la seva vida i el seu treball:
Espanya
Un gran país
Miami
És una ciutat que viu una evolució constant des del primer dia que es va considerar ciutat, que ja són 104 anys
Veneçuela
Un fracàs
Homofòbia
Un horror, un espant... És increïble que la paraula hagi tardat tant a generar-se, i per això hi ha molta gent que ni tan sols no sap l'existència d'aquesta paraula
Sardá
Un gran director
Manel Fuentes
Mmmm, un sex symbol
Paz Padilla
Una amiga formidable i una gran companya
Javier Cárdenas
Un home molt especial i peculiar... i molt estimat per mi
La televisió
El meu bastó, la meva independència, el meu banc, el meu millor agent...
L'escriptura
És l'únic que sé fer
La teva mare
Es deia Belén Lobo i va ser una dona molt valenta
Boris Izaguirre
Una persona que encara està per fer-se. Però he aconseguit una cosa molt important per a mi que és aprimar-me