Boris Ruiz és un dels actors que fa més anys que treballa a TV3 i sempre a sèries de superèxit. Ha fet quatre ficcions que són les més icòniques de la cadena en dècades diferents. Era un dels parroquians del bar La granja, la primera sèrie costumista de TV3 que obria cada nit el debat La vida en un xip de Joaquim Maria Puyal. Era el notari de Santa Eulàlia, el poble dels Montsolís a Nissaga de poder i la seva continuació Nissaga, l'herència. Llefiscós, ambiciós, enamorat de Mercè Sampietro i assassí. I era el personatge entranyable i xarnego tant a Ventdelplà com a Merlí i a la seva continuació Merlí sapere aude. Ha fet moltes més feines al teatre, la TV i el cinema però ara als 71 anys no pot continuar. Ha patit un ictus. Viu sol. Es va divorciar de l'actriu Àngels Bassas, que també va patir per una paràlisi facial, i tenen un fill, en Martí. Boris Ruiz vivia a Sant Martí del Montnegre, entre gallines i conills, dalt de la muntanya al Vallés Oriental prop de Sant Celoni. L'ictus l'ha fotut molt. Ho ha explicat al programa Col·lapse.
David Trueba va donar la veu d'alerta al programa. El director de cinema era un dels convidats i va avisar-los que Boris Ruiz no va poder acceptar la feina a la pel·lícula sobre l'humorista Eugenio per l'ictus. Ustrell va dir: "Convidem-lo". La conversa va obrir el programa, dissimulant que després venien dues entrevistes en castellà, a Carmen Maura i Ana Obregón. Boris Ruiz és de Mataró i molt estimat a Catalunya. L'excusa per convidar-lo no era cap altra que parlar del seu ictus "Per això m'heu convidat", va dir. L'inici va fer patir: "Com estàs?" i va respondre "Eh?". La seva vida ha canviat com un mitjó: no pot treballar per les seqüeles de l'ictus que va patir fa només 7 mesos. Boris: "Em vaig espantar, et tornes una altra persona, em va reduir la visió. No puc conduir, m'han d'acompanyar, no puc anar sol. Em va afectar a un ull, el més bo. Al dolent hi veig molt poc. M'ha fotut molt. Jo vivia sol dalt d'una muntanya a Sant Martí del Montnegre. Amb la soledat i l'avorriment et poses molt trist. Al principi va ser terrorífic, veia imatges estranyes, geomètriques, coses molt rares. Tot s'ha reduït i polint amb els mesos. Ara hi veig bé però amb una reducció del 50% aproximadament".
L'actor ha lluït tota la seva carrera de dècades amb unes ulleres de cul d'ampolla pels seus problemes de visió. Ara l'ictus els ha agreujat. Com que no pot conduir ha hagut de deixar casa seva: "No puc llegir, no puc conduir. Ara haig de viure a Sant Celoni, puc anar a comprar a les botigues, a fer el menú, a passejar. Ara ric perquè hi ha places i tot de bancs. Tenia la imatge que veies els bancs amb iaios i ara m'hi assec jo. Formo part del panorama, hi ha un iaio més allà. Plorava moltíssim, sol i trist a casa. Una veïna d'una masia al costat es va oferir a treure'm de casa per dinar. Al principi va ser molt aparatós i vaig començar a mirar cap enrere per estar orgullós de la meva vida. M'han dit que vagi a l'ONCE. Una psicòloga amiga meva m'ho està mirant"
Ruiz ha perdut feines i no queda clar que pugui tornar mai més a fer d'actor: "La feina m'és igual, ara no puc viure, no puc saltar, m'he tornat un senyor gran que amb prou feines s'hi veu. La gent m'anima a que treballi. M'han ofert 4 ó 5 pel·lícules i a totes he hagut de dir que no. No m'hi veig amb cor. No és fàcil treballar si no t'hi veus bé. D'una taula en veia tres. A tu et veuria amb dos caps. Fins que no sentia parlar algú no sabia qui era. Tots feien cara del nino de Netol. Veia netols a punta pala. Econòmicament no actuar no em passa factura. Tinc edat d'estar jubilat però als actors ens deixen seguir treballant tot i estar jubilats i al final del mes t'ho descompten". L'entrevista feia patir. Va acabar com va començar. Ustrell: "Moltes gràcies per venir a Col·lapse" i Boris Ruiz contesta "Eh?".