En ple segle XXI sembla mentida, però encara hi ha qui s'escandalitza pel que un home fa o deixa de fer amb el seu cos. I el que és pitjor, s'escandalitzen i treuen a passejar la seva homofòbia.
Borja Iglesias és un dels millors davanters de la Lliga espanyola. El jugador del Betis, ex de l'Espanyol i el Saragossa, és, a banda d'un excel·lent futbolista, algú que no té por de dir el que pensa. Ha anat de convidat a La Resistencia, té un look molt característic amb la seva gran barba i crida en veu alta davant les injustícies o les causes per les que ell considera que cal lluitar. I ara ho ha tornat a fer contra el racisme. Només cal veure les seves darreres publicacions a Instagram, on, per cert, ha triat de foto de perfil un simbòlic puny negre.
En un gest més de suport contra el racisme, Iglesias ha aparegut a l'entrenament del seu equip amb un detall al seu cos: les ungles pintades de negre.
En aquest cas, el motiu era la lluita contra el racisme. Però com si hagués volgut pintar-se-les sense cap rerefons social al darrere. Com si hagués decidit pintar-se les ungles de rosa, amb els colors de l'arc de Sant Martí, de verd i blanc com el Betis o customitzades com Rosalía. Cadascú fa (o hauria de poder fer) amb el seu cos el que li rota. Però ha estat veure'l així i créixer els homòfobs seguidors com bolets. Allau d'insults lamentables al futbolista per haver gosat tacar la masculinitat que se li suposa al futbol. Patètic. I ple de clixés. Un home no es pot pintar les ungles? Un home que es pinta les ungles és homosexual? I si és homosexual, algun problema? Es veu que sí, a jutjar pels vomitius comentaris recollits per un periodista d'Onda Cero:
"Rescisión de contrato", "Maricones en mi equipo no, gracias", "Que se vaya al Sevilla"... Fastigós. La resposta del jugador, sublim. Galeta amb la mà oberta, no només al racisme, sinó també als homòfobs:
Mica en mica el futbol va entrant en una nova normalitat... També s'ha desconfinat l'odi i la intolerància de molts imbècils.