Brad Pitt ostenta el títol d'home viu més guapo del món. Només Idris Elba, l'actor de color més jove que ell li disputa. Però Pitt ho és per antiguitat. Fa massa anys que és el més atractiu, tot i el seu fracàs matrimonial amb Angelina Jolie. O potser per això ja que ara està solter un altre cop als 58 anys. Una edat que per molts homes és el final de la seva vida de sex symbol, en Pitt res no canvia. Manté intacta la mirada, els cabells, el posat i el poderós imant que implica el seu nom. Es posa el món per barretina i es vesteix com vol. Sempre impecable quan toca, ara tocava catifa vermella de l'estrena del seu darrer film Bullet train. Amb aquesta xafogor mundial, res d'smoking ni pantalons: faldilles. Així llueix Pitt amb una peça de roba tradicionalment femenina:
El que en altres senyors semblaria una frivolitat, en ell queda natural i bé. Tan bé com perquè li lloïn les cames, que conserva en forma. El pacte amb el diable és evident, com que la seva pel·lícula "El curioso caso de Benjamin Button" d'un home que neix vell i a mida que passen els anys rejoveneix, era premonitòria. Benjamin Button és ell. Cada dia millor. El lloa un dels col·laboradors més meravellosos de la revista Hola, Martín Bianchi, que fa un zoom a les cames de l'actor:
Als 58 anys quien tuvo retuvo, és pare de família nombrosa, no és avi i viu separat d'Angelina Jolie. Malgrat acumular una fortuna per encapçalar les pel·lícules més vistes del cinema, segueix motivat amb la seva feina. Quan fa promoció concedeix entrevistes i en una de les últimes ha confessat que pateix una malaltia degenerativa neurològica que li impedeix reconèixer les cares de la gent. Sembla antipàtic però no ho és, és que no sap qui té al davant.
En l'últim any totes les fotos són amb ulleres de sol però la ceguesa que pateix no és ocular sinó neuronal. Brad Pitt pateix prosopagnòsia, però es queixa que ningú se'l creu. Es tracta d'una malaltia neurològica que impedeix que el cervell processi la informació necessària per reconèixer, identificar i percebre cares familiars, ja que apareixen difuminats. Fins i tot en els casos més greus el mateix pacient és incapaç de reconèixer-se així mateix davant d'un mirall. En multitud d'ocasions, els malalts han de recórrer a senyals identificatius com ara cicatrius, talls de cabell o constitució física. Un drama.
A la portada de juliol de la revista GQ hi surt notablement més gran, tot i el maquillatge, i la mirada perduda. Dins hi explica que la malaltia li va en augment, que li arruïna les relacions personals i que el torna encara més introvertit. No se li coneix cap nòvia després del tempestuós divorci de Jolie. Els seguidors de la revista no entenen que la foto de portada hi surti tan malament. Els comentaris són: "Viva el bótox, Parece Ray Liotta, Qué broma es esta, Menudo desastre de portada, Es la primera vez que ve a Brad Pitt mal en una foto, Menuda cagada de portada. Mira que es difícil sacar mal a Brad Pitt… pues con dos huevos...". Sí que s'assembla al difunt Ray Liotta, de pur inflat i fatal. Contrasta amb la bellesa habitual. La malaltia és més preocupant. Confessa a la revista: "Molta gent em detesta perquè creuen que els estic faltant al respecte. Em veuen egocèntric i maleducat, i és pitjor si els demano de què els conec. S'ofenen encara més". GQ no li fa cap favor traient-lo fatal. És una mala foto perquè ell està com vol:
L'actor que va seduir el món en texans arrapats a Thelma i Louise podria deixar el cinema. Pitt pot.