Porta gairebé 50 anys fora de les pantalles de cinema, però és difícil oblidar-la. Retirada des del 1973, Brigitte Bardot segueix sent als seus 86 anys una musa del setè art, a banda d'un mite eròtic intemporal, icona de la moda, activista per la naturalesa i de tant en tant, autora de comentaris esgarrifosos de tuf ranci i xenòfob. També va provar fortuna com a escriptora i cantant, tot i que la seva fama es va fonamentar sobre pel·lícules com 'I Déu va crear la dona', de 1956. El públic es desfeia amb la seva imatge i la seva sensualitat, convertint-la en una estrella molt desitjada, però també en el blanc d'atacs de tota mena. Moltes vegades, però, s'ho ha guanyat amb escreix.
Un día como hoy de 1934, nació Brigitte Bardot. pic.twitter.com/wyiETuxjJH
— 𝔸𝕟𝕕𝕣𝕖𝕒 𝔸𝕔𝕠𝕤𝕥𝕒 (@_Andrea_Acosta_) September 28, 2020
Bardot viu tancada a pany i forrellat a Saint Tropez, en una mansió que serveix de refugi per a més de 1.000 animals abandonats. És una de les seves passions, obsessions i preocupacions, la del benestar dels animals. Són molt poques les vegades que surt de casa seva i la podem veure en públic. Quan ho fa, l'espectacle i la polèmica estan assegurades: crítica amb el #MeToo ("hipòcrites, ridícules i sense interès"), islamòfoba ("els musulmans destrueixen el país"), llepaire amb l'extrema dreta de Le Pen (està casada des del 1992 amb un exassessor de l'ultra francès) o negacionista de la raça humana: “No formo part de l'espècie humana. No vull ser-ho. Em sento diferent, gairebé anormal". Una joia.
86 ben (o no tan bé) aprofitats: ha fet de tot i, especialment, ha dit qualsevol cosa. Una altra cosa és que algú li faci cas. En tot cas, per molts anys.