¿Què passa entre Àngel Llàcer i Joan Lluís Bozzo? Són dos homes de teatre, han dirigit, creat produït i interpretat els musicals de més èxit a la cartellera catalana. Però per alguna raó que només ells dos saben, deuen tenir comptes pendents, se les tenen a twitter. Fa uns mesos Llàcer feia un programa a TV3, El llop, sobre teatre. Una aparentment ingènua pregunta a Bozzo sobre què en pensava va acabar en ball de bastons: "Bozzo,has envellit malament". Ho va explicar EN Blau aquí. Ara hi tornen a propòsit de fer musicals a Barcelona en català, l'idioma majoritari i de més èxit a la cartellera teatral, o en castellà, per fer més taquilla especialment amb turistes espanyols i passavolants. Llàcer ara fa La jaula de las locas (en castellà), després de fer Cantando bajo la lluvia (en castellà) i prepara The producers (en castellà). Bozzo s'arrisca amb un musical en català, L'alegria que passa.
Llàcer fa molts èxits en català: ara El temps i els Conway o també musicals en català com Què! El musical o El petit príncep. Però per alguna raó li pengen la llufa de castellanòfil. Li passa perquè els grans èxits adaptats de Broadway no els tradueix al català i li retreuen. El dissabte es va deixar anar al programa del seu amic i exempleat Ricard Ustrell. Àngel Llàcer: "Quatre gossos baladrers. Jo treballo molt i he presentat The Producers en castellà perquè és en castellà, punt. Hi ha unes raons... Sempre es foten amb mi. Perquè en faig una en castellà se'm tiren a sobre. Em molesta que posin en dubte la meva catalanitat. Em diuen que m'he venut, que soc socialista com l'Ustrell. El que som és vividors. I soc català". Amb aquesta justificació Bozzo va dedicar-li un tuit amb molta intenció i tots interpreten que és una bala contra Llàcer:
Després del tuit de Bozzo, Àngel Llàcer, home de teatre, ha anat al Poliorama a veure l'última de Dagoll Dagom, i envia una felicitació carregada d'ironia, una carícia que acaba en bufetada: "Després de molt de temps, torneu a ser un referent pels que fem musicals!". Després de MOLT de temps... Com dient: els últims musicals de Dagoll Dagom eren una porqueria, començant per Cop de rock amb cançons de rock català que Llàcer ja va menystenir en un tuit anterior. I clar, Bozzo no es mossega la llengua i li respon la "felicitació":
Pim pam pum, les clatellades volen, un diu que les últimes de Bozzo eren fluixes i Bozzo respon que a Llàcer li semblarà increïble però és un gran musical fet en català. Un salseig molt necessari en l'oasi de teatre català on gairebé mai no hi passa res. Falten més lluites de dives com aquesta per encendre la cartellera. I finalment, anar a veure els dos musicals: el de Dagoll i el de Llàcer. Dos grans amb dos egos consistents i molt d'èxit. I espai pels dos. De fet, Llàcer serà Bozzo als 70 anys. S'assemblen físicament i tot.