Burles a la xarxa pel cartell del 125è aniversari del Barça: "Lo ha dibujado Florentino"

Ser del Barça aquest any és un refugi. T'ha anat malament la feina? Has suspès un examen? La teva parella t'ha deixat? No et preocupis, quan arribi l'hora de sopar podràs encendre la televisió i gaudir del bon futbol. El joc del conjunt blaugrana està salvant a molts culers d'anar a dormir enfadats. L'eufòria col·lectiva és completament contrària al desànim que provocava l'equip l'any passat. Lewandowski, Lamine Yamal i Raphinha s'ha convertit en una mena de patges reials que acontenten als nens, i als no tan nens, a base de gols i felicitat. La bandera del Barça oneja en tots els balcons amb orgull. Barcelona i el món del futbol somriu, veient a un gran d'Europa tornant a aixecar el cap. Un dels principals protagonistes ha estat Hansi Flick, que ha rejovenit la plantilla i li ha tornat la grapa a tots els jugadors.

Joan Laporta no es pot treure el somriure de cap de les orelles i presumeix d'estar al capdavant d'un Barça que pot amb absolutament tot. Cada esdeveniment es converteix en un show del president del conjunt culer que, malgrat tenir la premissa de no parlar en públic, sempre acaba donant una joia. Quan ho fa, acostuma a demostrar que és culer fins a la mort. A Laporta li llepa un peu tot el que li diguin els haters, cosa que l'ha tret o posat en algun maldecap. Cada dia que passa amb el Barça damunt de la classificació és un bon motiu per celebrar i més quan el club celebra 125 anys d'història. El president ho ha volgut festejar per la porta gran i ha fet un acte de celebració d'aniversari. En aquest hi hem pogut veure a tothom: jugadors, entrenadors, directius, premsa... Ningú volia perdre l'oportunitat de posar-se el millor vestit per celebrar amb força l'existència de l'equip.

Com és habitual en els aniversaris especials, el Barça ha volgut presentar un quadre commemoratiu que acompanyarà sempre la data marcada per l'efemèride. L'obra és per fregar-se els ulls en veure-la. Per a qui s'esperava una imatge realista d'alguna cosa del club podem dir que no és així. En el dibuix hi ha els colors blaugrana pintats sobre la camiseta d'un jugador de futbol. Un escrit en majúscules "BARÇA 125" vol intuir el motiu de la seva realització. El jugador musculat i amb la pell i els cabells del mateix color, taronja, han sorprès a tothom. La xarxa no ha perdonat i les respostes del quadre s'han emplenat de burles. En Joel Díaz, per exemple, ha volgut posar-hi cullerada apostant per una dibuixant catalana: "La meva opinió, si us plau, és que la Pilarín Bayés ho hagués fet més bonic i més barato".

Què difícil és ser artista i més quan vens precedit de Joan Miró i Antoni Tàpies. L'art contemporani és incomprensible per alguns i encantador per a uns altres. L'obra ha fluixejat en algun tret important, perquè el Barça, ara, deixant de banda els detalls subjectius, va més enllà del futbol. Jugar amb l'escut o el nom, com en altres ocasions, hauria estat bastant més encertat. El club blaugrana és una entitat que sempre està en el punt de mira. Guanyi, perdi o empati, no s'allibera ni de les crítiques, ni dels afalacs. El cartell, tot i les nombroses burles a les xarxes socials, entrarà a la història del conjunt culer. Després dels actes commemoratius, és més important que els jugadors corrin per continuar alegrant els dies als catalans i per fer més gran la història de dos colors que sempre han anat com l'ungla i la carn.