Antón Álvarez Alfaro, més conegut com C. Tangana, tot i que també té altres sobrenoms com Crema, Pucho o El madrileño. Un artista que als seus 30 anys, ja es troba entre els que dominen el panorama musical. El seu darrer disc es diu precisament El madrileño, i el dia de la seva estrena va batre tots els rècords a Spotify amb 5 milions de reproduccions, el millor debut d'un àlbum en espanyol.  14 cançons, col·laboracions estel·lars, Toquinho, José Feliciano, Jorge Drexler, Andrés Calamaro, Kiko Veneno o els meravellosos Gipsy Kings i Ingobernable. I una certesa: serà escoltat per milions de persones.

L'artista madrileny és un dels grans noms de la música del país. La seva música, les seves lletres, el seu look, la seva manera de veure la vida i les coses que diu, quan canta o quan dona entrevistes, no deixen indiferent ningú. La seva fama de polèmic el precedeix, però ell pensa seguir opinant el que li surti del monyo, només faltaria.

De música, i de moltes altres coses, ha parlat aquest divendres a El matí de Catalunya Ràdio. I ell és conscient de com és i de què implica:

Al davant de Laura Rosel, C. Tangana s'ha pronunciat sobre feminisme, sobre els polítics o sobre els col·legues de professió que han hagut de marxar del país, com Valtònyc, o que han estat engarjolats, com Pablo Hasél. En aquest sentit, és així de contundent: "¿La música ha de servir para diferentes causas sociales o lanzar mensajes?", li pregunta Rosel. Resposta: "Puede tener esta función, pero no está obligada, y normalmente es peor cuando la tiene. Hay que ser un artista muy grande, hay que ser muy muy bueno para no hacer propaganda cuando estás intentando convencer a la gente de que piense de alguna forma, eso es ser un político, lo peor que se puede ser en la vida. Solo los más grandes te dicen las cosas de tal forma que parece que lo estés pensando tú".

Laura Rosel i C. Tangana (Catalunya Ràdio)

Comparant-se amb els casos del raper mallorquí i del lleidatà, C. Tangana diu que "yo, claramente, no tengo una intención de reivindicar políticamente tantas ideas tan contrarias, soy más difuso o complicado a nivel político, no vengo de una tradición del marxismo y que todo el mundo sepa 'a qué equipo pertenezco'. Pero es obvio que yo igual no implico tanto problema"... Això sí, té clar què passaria si a algú se li acut actuar amb ell igual com ho han fet amb Hasél: "Si a mí me meten en la cárcel, el pollo es increible. A mí me iban a sacar una mixtape que se iban a cagar".

Se li ha entès tot. La (in)justícia espanyola està avisada.