Camilo Sesto ha dit adeu aquest 8 de setembre de 2019 a l'edat de 72 anys. La seva última aparició pública va ser el passat 20 de novembre. Presentava el que haurà estat el seu darrer disc: Camilo Sinfónico. Aleshores ja es va veure que no estava bé. Cantant a capella "vivir así es morir de amor". Gairebé ni se'l sent i no vocalitza: "Gracias a todos por estar aquí y que la música siga siendo nuestro único mundo" i alguna cosa més inintel·ligible:
Camilo Sesto era i seguirà sent una icona de la música per moltes raons: la més poderosa és el seu xorro de veu. Abans cantava "Melancolíaaaaaa" i ara enyorem amb melangia el mite. Els anys (72) no passen en va, tot i la perruca i la cirurgia estètica del mite alcoià. Amb molta moral va tornar a la sala de festes, Florida Park, a presentar el disc que volia vendre per Nadal Camilo Sinfónico. Com Raphael però més mal operat. Excés de bótox:
EFE
Lecturas li va dedicar un homenatge citant-lo a una llista dels homosexuals que no gosaven dir-ho fa 30 anys. Deia que estava enamorat de la cantant italiana Laura Casale però el màxim que va fer plegats va ser una cançó. Sesto, com Bosé, té fills però no per maternitat subrogada. L'última aparició, forçadissima, no li fa justícia. El millor homenatge és comprar el disc i escoltar el grandiós Camilo Sesto.