La mort de Camilo Sesto ha despertat l'interès per la seva figura, una de les més importants de la música espanyola, per nombre de discos venuts i popularitat. Encara sonava dijous passat a Luz de Gas on va anar a lligar el divorciat Joaquín Luna. Entre les incògnites de Camilo hi ha la seva orientació sexual. Pilar Eyre ha volgut posar-hi llum explicant les seves 6 hores a un bar de Madrid l'any 1981. Escriu a Lecturas: "Me citó en un bar y me dijo “Tócame la cara. No voy maquillado. Ya sé que decís que soy maricón, pero ni es verdad ni me importa”. Si algún día me da por ahí, serás la primera en saberlo”.
Pilar Eyre desperta l'enveja, i admiració, de qualsevol periodista: ella va viure els 80. Quan una estrella mundial podia citar una jove reportera a un bar per prendre whiskys i patates braves fins que els feien fora a altes hores de la matinada. Trenca un altre mite, no era gay i no era franquista: "No me importa que la entrevista me la haga una mujer, ¿ves? carca no soy. Yo no soy de derechas, aunque creo que Fraga es el mejor político que tenemos". És com dir no soc gai però em faria Brad Pitt. Eyre no diu que Camilo Sesto no fos homosexual sinó que no deia que ho fos. Com Raphael o Miguel Bosé. Si ho són o no, ells sabran.
GTRES
El reportatge de Pilar Eyre és meravellós i imprescindible, convé llegir-lo sencer. Al sisè whisky, Camilo li insisteix a Eyre en el tema LGTBI: "Si fuera homosexual lo diría, porque para mí los maricones no son degenerados ni hijos de puta, son gente normal, que enfoca la sexualidad de otra manera…”. I per demostrar la seva heterosexualitat explica que es va desvirgar als 16 anys amb una prostituta valenciana. "Me aficioné a ir con prostitutas". Aquesta era l'Espanya dels 80: abans reconèixer ser putero que gai. Descansi en pau.