El coronavirus està descontrolat. Els casos augmenten de forma alarmant a tot l'estat espanyol, i el panorama no convida pas a l'optimisme. No hi ha forma d'aturar-lo, i la posada en marxa del curs escolar fa patir i molt. Les mesures adoptades per intentar frenar-lo són insuficients, tot i que les administracions no tracten per igual a tots els sectors. El cas més clar i lamentable: Espanya permet les corrides de toros amb grades plenes, mentre que els sectors REALMENT culturals van haver d'abaixar la persiana els primers i actualment pateixen més restriccions que el mal tractament i assassinat d'animals indefensos.
L'estigmatització dels concerts és absolutament incontestable, i fa vergonya. Especialment quan et trobes amb campanyes fastigoses com la del Ajuntament de Múrcia, i que ha enfurismats els artistes i amb tota la raó. Una mena d'acudit mal intencionat sobre polseres: "este verano tú eliges la pulsera". En una foto, una noia porta la d'un festival. A l'altra banda, el braç d'una pacient ingressada a l'hospital. La relació causa-efecte no mereix més comentaris. Més aviat, la reacció irada dels professionals de la música, com l'artista de Vic Núria Graham. El seu enuig és monumental.
Que hem de ser curosos? Sí. Que hem de protegir-nos i protegir els altres? També. Que s'assenyalen culpables sense cap tipus de vergonya? Oi i tant. Prou ja.