Premis Nacionals de Comunicació 2021. El Palau de la Generalitat s'ha vestit de gala per premiar comunicadors com Carles Porta, Toni Soler o la menció d'honor, el premi atorgat a la gran Júlia Otero. La periodista d'Onda Cero porta un temps lluitant contra un càncer i en les hores prèvies a rebre el guardó, parlava amb aquests termes amb Laura Rosel:
"He superat el càncer, tot i que tots sabem que el càncer és una espasa de Dàmocles que dura cinc anys com a mínim. Per tant, sóc sempre molt prudent, però a hores d'ara no tinc ni una sola cèl·lula cancerígena". Otero té seqüeles del duríssim tractament, per exemple, "una neuropatia perifèrica a les mans i als peus, que fa que pràcticament no tingui sensibilitat. No tinc tacte".
La periodista, parlant a Catalunya Ràdio de què suposava rebre un premi com aquest, va manifestar-se tan commoguda que fins i tot va revelar que el recolliria la persona que més s'estima en aquest món, la seva filla: ""La nena, que ja té 25 anys, avui li tocava fer guàrdia, però la substitueix un parell d'hores un company i m'acompanyarà també, i el meu marit, el Josep".
Otero comparteix la seva vida amb un metge, el català Josep Martínez, la seva parella des de fa 25 anys, que treballa com a cap d'Urgències Domiciliàries a l'Hospital de Barcelona. L'altre gran suport de la periodista i presentadora és la seva filla, Candela, qui ha seguit les passes del seu pare i també treballa com a metge. Però per un dia com aquest, pagava la pena fer un canvi de torn.
Gemma Nierga, presentadora de l'acte, i visiblement emocionada, demana a la Candela que l'acompanyi al lloc central de l'escenari: "Ja em perdonaràs, que sóc molt fleuma", li diu la periodista. "Ja em perdonaràs a mi, que no sóc del gremi", li respon la filla d'Otero.
La jove reconeix que mai li va cridar l'atenció dedicar-se al periodisme, "i ara, vist en perspectiva, crec que és arriscat entrar en el terreny professional dels pares, quan són aquests pares".
Té més raó que un sant. No hauria estat fàcil dedicar-se al mateix que la seva mare, sent, com és Júlia Otero, una de les millors comunicadores del país. Les comparacions haguessin anat a l'ordre del dia.
La Candela reconeix, però, que "he adoptat altres coses de la mare i les he recanalitzat". Nierga vol saber què ha suposat per la família que la Júlia rebés aquest guardó, en un moment on han hagut de "creuar la travessia pel desert", a causa de la greu malaltia patida.
I la Candela ha emocionat la seva mare, la Gemma Nierga, la resta dels assistents a l'acte i els espectadors de TV3: "Em fa molta il·lusió. Se'l mereix. Ella és gallega i encara i així va triar el català per ser la llengua en la que comunica i amb la que treballa, però també la va escollir com a llengua a casa seva, i que fos la meva llengua materna tot i que mai havia estat la seva. Han estat mesos complicats, però a ella li ha servit el premi com a recordatori que encara l'estan esperant en la comunicació".
I tant que l'esperem. Amor de filla màxim, orgullosa a més no poder de la seva mare: "És una persona molt carinyosa i tolerant. És un referent en quant a llibertat, a feminisme... És una mare espectacular". Com la filla. La Júlia pot estar ben orgullosa d'ella. Això sí, la Candela va començar la seva intervenció justificant que no és del gremi i que li perdonessin si donava el cante... Res més lluny de la realitat.
Segur que és una doctora excel·lent, però no hi ha dubte que també ens hem perdut una comunicadora a l'alçada de la seva meravellosa mare.