Queden cinc mesos per les eleccions municipals i els partits comencen a triar candidats. A la ciutat de Barcelona sembla que la batalla serà dura, amb noms molt potents que es presenten per dirigir el govern municipal: Ernest Maragall, Manuel Valls i Neus Munté són alguns dels polítics que intentaran disputar l’alcaldia a Ada Colau.
Amb un sistema de partits cada cop més fragmentat, el PP és el grup més minoritari de l’ajuntament de Barcelona. Juntament amb la CUP, els populars compten només amb 3 regidors d’un total de 41. Fa pocs dies que Alberto Fernández Díaz va anunciar que deixa el consistori i el PP ha hagut de buscar a correcuita un altre candidat. L’escollit és Josep Bou, l’empresari que fa alguns dels discursos més hiperventilats a les concentracions de Societat Civil Catalana, demanant reconèixer els que “netegen Catalunya de la pesta groga”.
Avui, en una entrevista a ‘Al Rojo Vivo’ ha explicat quin serà el pal de paller de la seva proposta per la ciutat: “Que Barcelona no caiga en manos del separatismo”. I ha apuntat que no considera que Manuel Valls i el PSC siguin els seus rivals a les eleccions municipals, sinó més aviat potencials companys per una gran aliança unionista a la capital. En definitiva, Josep Bou desitja un alcalde “que, por el amor de Dios, saque eso de los presos políticos y los lazos y que ponga la efigie del rey”. D’això en diu “normalizar Barcelona”. Un programa atractiu per dirigir la ciutat els propers quatre anys, sens dubte.
Al contrari que la Catalunya de comarques que “está prácticamente sometida” a l’independentisme, diu. “El Bages, el Solsonès, la Osona, Vic, Berga... están moralmente desconectados. Yo no quiero que a Barcelona le pase esto”. El candidat del PP a Barcelona creu que la moralitat i la independència no poden anar de bracet. Un bust de Felip VI a l’ajuntament, en canvi, seria tota una mostra d’ètica. Sobretot si al costat hi posen una fotografia del seu amic Mohammed bin Salman, de la família reial saudita. Quan li pregunten si el govern del PSOE ha d'aplicar el 155 a Catalunya, ho té clar: "Sí, sí y sí".
Primer volien “desinfectar” Catalunya. Ara, “normalitzar-la”. Els molesten els catalans que volen un estat propi i ja no saben què fer per acabar amb el moviment sobiranista. Sembla però, que lluny de desinflar-se l’independentisme es manté. I el PP està cada cop més a prop de quedar-se sense representació enlloc a Catalunya.