Col·lapse és un dels programes amb més expectació de TV3, el gran paper de Ricard Ustrell en la nit dels dissabtes l'ha convertit en una de les emissions preferides de tot el panorama català. El seu format d'entrevistes ha deixat empremta en els seguidors que no dubten a endollar el canal cada cap de setmana a les 22 h. Abans de començar, tothom sap que el presentador serà capaç d'endinsar-se en els sentiments del convidat i, normalment, toca la fibra en els temes més complicats. Ahir, va visitar el programa Xavier Sala-i-Martín, un economista que ha viscut des de ben a prop una de les pitjors malalties, el càncer. No tan sols perquè l'ha patit ell, sinó perquè també va perdre una germana petita per culpa de la malaltia.

Xavier Sala-i-Martín / Foto: Montse Giralt

Durant el programa, Ustrell, com és habitual, ha aprofundit en els seus sentiments i l'economista no ha dubtat a explicar la seva experiència. El presentador va obrir el tema: "Et preguntava pel càncer perquè tu vas perdre una germana per càncer i tu has patit un càncer fa poc, com ho has viscut?". Xavier Sala-i-Martín ho explica: "La meva germana, malgrat que era un càncer que al principi li van dir que el 80% es cura i tal i qual... Doncs va morir. Vam intentar tot. Vam anar als metges de tot tipus... Va haver metàstasi...". L'economista continua amb el seu cas: "I a mi em van trobar un tumor a la pròstata i me'l van treure, però una cosa que em va sobtar i que espero que això la intel·ligència artificial ho solucioni, és que mentre el metge em deia això, no em va mirar als ulls ni una vegada. Perquè els seus protocols li diuen que ha d'apuntar... Va sortir una cosa que es diu PSA, que l'has de tenir al nivell 1 i jo tenia 11. Van dir: 'Alarma, alarma, alarma..."

L'economista s'obre explicant com es va sentir mentre el metge ho apuntava: "El tio mentre m'ho anava explicant, anava posant totes les dades, que és el que li diu l'hospital que ha de fer... Perquè ha de fer un informe i ha de seguir un protocol, però bàsicament el protocol consisteix a mirar l'ordinador i el pacient aquí acollonit... I això és una de les coses que la intel·ligència artificial, amb la mesura que pot escoltar converses i transferir-les en un document en el lloc adequat, doncs això pot arreglar. Però el sentiment de desprotecció que tens quan et donen una mala notícia i el metge no et mira els ulls és molt forta. A mi em va deixar de pedra". A nosaltres l'escena també. Xavier Sala-i-Martín demana una cosa pràcticament inèdita, que la intel·ligència artificial ens ajudi a ser una mica més humans.