Carles Costa és, a banda d'un professional de cap a peus, un tipus encantador. Bona gent fins a dir prou, sempre amb un somriure d'orella a orella, optimista, bon company, mai amb un no per resposta i sempre amb una elegància i un respecte pels demés que molts farien bé en imitar. Molt millor ens aniria a tots si hi hagués més Carles Costa en les nostres vides. Porta molts anys ja a TV3, on ha fet de tot, des de reporter de l'En directe fins a presentador del TN Vespre quan no hi és en Toni Cruanyes, passant per la seva època de corresponsal. Ara, expert en temes judicials als informatius de la casa, aquest periodista i economista (va arribar a tenir de professor l'economista Xavier Sala-i-Martín) ha passat pel Zona Franca on ha regalat una conversa deliciosa amb la Danae Boronat explicant coses íntimes de la seva vida que han fet que els espectadors l'estimin encara més del que ja l'estimaven. Per exemple, parlant d'una convidada del programa Trinxeres:
Abans d'aterrar a TV3, el bo d'en Carles va formar part de diferents equips i mitjans, on va treballar amb alguns professionals molt respectats, per exemple, amb Jordi González, quan aquest s'encarregava del matinal a Ràdio 4, on servidor de vostès va coincidir i conèixer en Carles. Abans, va poder conèixer i treballar amb el seu ídol més gran, la meravellosa Júlia Otero, amb qui va debutar quan tenia 24 anys, al seu programa de ràdio després d'haver estat un grouppie de la sensacional periodista i presentadora gallego-catalana: "Per mi ella era un mite. Et confessaré una cosa, que ella també ho sap perquè som amics: jo, quan era adolescent portava la carpeta forrada amb fotos de la Júlia Otero. La gent portava la Kim Basinger, i jo portava tota la carpeta forrada de fotos de la Júlia Otero. Algun cop et confessaré que fins i tot havia fingit tenir febre per veure el '3×4' a casa. Els meus pares no ho saben. Estava fascinat, enamoradíssim".
Costa que va anar a fer proves al programa que ella feia, a l'estiu. El van agafar. Imaginin com es va sentir el primer dia que va tenir davant seu el seu mite. Una Júlia Otero que "em va veure nerviós, que no podia articular ni dues paraules i em va dir: 'Estic molt contenta perquè així tindrem un noi guapo a l'equip aquest estiu'... Jo ja em vaig desfer completament".
"Va ser la meva mare professional, amb ella no puc ser objectiu. És la millor comunicadora que hi ha. És una pena que no estigui aquí (a TV3) fent televisió al programa que volgués", reconeix agraït en Carles. A partir d'aquell moment, una trajectòria sòlida i currant-s'ho molt, que l'ha dut fins a TV3, on als seus 48 anys continua mantenint les ganes per aquest ofici i una ferma voluntat de fer bé les coses: "Em costa molt desconnectar i soc molt exigent amb mi mateix. Cada dia llegeixo quatre diaris al complet". Exigència que li va jugar una mala passada quan va tenir un problema mèdic que va necessitar d'una intervenció i li va venir l'angoixa per si no podria continuar exercint la seva professió, i el que més li agrada del món, amb plenes garanties.
Costa ha explicat que li van haver de fer una operació de pòlips mentre presentava Els matins de TV3 al 2016, un programa molt llarg que requeria de molt d'esforç i força de voluntat, i al final li va acabar passant factura: "Era un programa de cinc hores i em va afectar molt. Jo em llevava a les 3 del matí i el cos em va dir prou. Em vaig quedar sense veu i em van haver d'operar". Va ser una operació delicada que el va tenir tres mesos sense poder dir ni 'mu'. Callat i conscient que millor no córrer riscos, "Tenia por que em canviés la veu i per això, anava amb una pissarra a comprar". Afortunadament en Carles es va recuperar i va tornar a tenir veu. Una veu amb la qual ens ha tornat a emocionar amb la seva sinceritat i les seves anècdotes, explicades amb la mà al cor i commovent, com sempre, als espectadors. Carles Costa, meravellós.