Alguna cosa s'està movent a la Cadena Ser. La ràdio més escoltada d'Espanya és una eina poderosa de l'empresa de comunicació PRISA, el seu segon buc insígnia amb el diari El país. En els darrers temps ambdós s'han esbiaixat cap a l'anti-independentisme més furibund i cap a tesi més "comprensives" amb el PP de Soraya i més hostils amb el PSOE de Pedro Sánchez. Com si la mort de Forges fos un senyal diví, una de les estrelles de la SER, Carles Francino, ha locutat un editorial el 23-F, 37 anys després del cop d'Estat, crític, sense citar-lo, amb El país. Això podria assenyalar definitivament el periodista català. Li faran un Nierga?
GTRES
Com a la foto dels deu negrets, dels tres catalans de l'emissora primer va caure Gemma Nierga a qui van fer fora, ara Carles Francino perilla per qüestionar El país, mentre es manté Àngels Barceló que prefereix criticar Puigdemont per "anhelar un 155 violent i viure una realitat paral·lela". L'editorial del 23-F de Francino és aquest:
L'essencial de l'editorial és: "Me preocupa y también me cabrea por qué no decirlo, el vínculo que desde hace semanas -y hoy con más motivo- algunos, dentro y fuera de la política, establecen entre ese 23-F y lo que ocurrió el pasado 1 de octubre en Catalunya. ¿De verdad alguien puede sostener, insinuar, comparar o poner al mismo nivel una asonada militar, con tiros y tanques en las calles, con una votación ciudadana?". Ho diu després que tots els kioscos d'Espanya tinguin la portada d'El país amb el titular a 3 columnes i més gran: Del 23-F al 1-O: Juan Carlos I y su hijo actuaron con 36 años de diferencia para combatir un vacío del Estado.
Carles Francino sempre ha estat un vers lliure. Quan era a TV3 va negar-se a presentar el Telenotícies vespre perquè no li deixaven explicar l'enfrontament entre el director del TNC, Josep M. Flotats, amb el conseller de Cultura i probable successor de Pujol, Joan M. Pujals. El cèlebre "es va abraonar sobre meu" entre dos homes que gairebé arriben a les mans i que va suposar l'acomiadament fulminant de l'actor. Francino mai va ser del gust del pujolisme i va acabar "castigat" al TN migdia, de menor repercussió, i finalment va marxar a la Cadena Ser on fa anys que lidera, primer amb Hoy por hoy substituint Gabilondo i ara amb La ventana. Fa pocs dies ha criticat Rajoy i Rivera per lloar l'himne de Marta Sánchez afirmant que aquests polítics li provoquen "vergonya aliena". O va criticar que els actors dels Goya no recordessin els presos polítics.
GTRES
Més o menys proper a Pedro Sánchez, Francino no ha tingut manies en criticar els que posen al mateix nivel el 23-F de Tejero i l'1-O de més de dos milions de catalans. I si El país volia aquest 23-F seguir fent mèrits amb Zarzuela, com amb el reportatge apologètic del rei Joan Carles de regates a Sanxerxo, Francino ha considerat que el diari i la ràdio de PRISA no són la mateixa cosa. Un milió d'oients cada tarda són molts. Però Nierga ja no hi és i Felip i Letícia manen molt. Tots somreien a la foto de la visita dels monarques a l'emissora. Però com deia Guerra, qui es mou no surt a la foto.