Amb una gran pantalla al darrera, amb el missatge "Bienvenido, Carles". Amb milers de missatges d'escalf per part d'oients i companys de professió, com Buenafuente o Júlia Otero, en anunciar-se que aquest dilluns tornaria. Amb una samarreta on hi posa la frase "La Hostia". I amb una emoció a flor de pell que no podia ni volia dissimular. Així ha estat el retorn de Carles Francino al capdavant de La Ventana de la Cadena Ser després d'haver-se contagiat de coronavirus el passat mes de març, i fins i tot, després que va haver de ser ingressat.
Carles Francino torna a la Ser / @laventana
"Llevo más de 40 años ejerciendo de periodista. Pero no recuerdo uno tan especial como el de hoy", ha començat el periodista de Reus en tornar a seure davant els micròfons. I tot seguit, ha volgut fer un discurs "para ver si le sirve de algo o le sirve a alguien". Unes paraules carregades d'emoció, on en molts moments li ha fallat la veu, commogut per algun record difícil, i que ha iniciat amb una exposició empírica dels fets, els 47 días que ha estat separat del que més li agrada. Francino explica que "este puñetero virus" ataca a qualsevol. I se li trenca la veu per primer cop recordant el seu ingrés a l'hospital: "Las pasé canutas en algún momento, sobretodo las primeras 48 horas, en que los indicadores eran bastante malos, incluído un ictus del que parece que afortunadamente no me ha quedado ninguna secuela".
Carles Francino, en el seu retorn a 'La Ventana' / Cadena Ser
Francino va perdre uns 7 quilos, molta massa muscular i la veu. "Me asusté, pero bueno, yo he salido". I aquí, el periodista no pot contenir les llàgrimes recordant algú molt important per a ell que no ha tingut la mateixa sort. "En cambio, el contacto estrecho, que es un familiar muy próximo, murió el 12 de abril. Y otra muy próxima también se recupera lentamente tras pasarse casi un mes en la UCI". Això, pel que fa al que li ha passat. Però Francino ha anat més enllà, i es fa, i ens fa, unes preguntes que ens haurien de fer reflexionar a tots plegats: "¿Es posible que nos hayamos olvidado de los sanitarios, a los que aplaudíamos al inicio de la pandemia? ¿Cómo no van a cabrearse los enfermeros con lo que se ha visto este fin de semana?".
Carles Francino, en el seu retorn a 'La Ventana' / Cadena Ser
Un Francino commogut que invoca a "la fuerza del cariño" per la gran quantitat de mostres de suport que han rebut ell i la seva família, tercer moment on no pot aguantar l'emoció: "Nos ha desbordado en estas semanas... Joder, no paro... La familia, los amigos, la radio, toda la radio, los compañeros, las compañeras..... Vaya número... Un montón de oyentes, entrevistados... Ha sido... Cuesta.... Ha sido abrumador. Si el cariño fuera una hipoteca yo estaría pagando plazos toda la vida". Plorava Francino i plorava qualsevol persona que l'escoltés o el veiés. Impossible no emocionar-se. I més, amb com ha acabat l'speech de retorn: "Esta mañana nos ha llamado una oyente que vino a ver un programa en directo que hicimos en octubre en Valladolid. Con su marido... Él murió de covid. Y ella me deseaba a mí toda la fuerza del mundo. detalles como estos me reafirman en que deberíamos invertir más energía en las cosas importantes de la vida y no perder tiempo en peleas absurdas y otras gilipolleces".
Es pot dir més alt. Però no més clar. Ni tampoc, de manera més colpidora. Ens sumem als milers de felicitacions per la seva recuperació.