Hi ha dues realitats. De fet, hi ha una realitat i la versió lliure i interessada que en fan a les espanyes.
Els poders fàctics de l'estat repressor fa temps que funcionen a toda mecha i ara més que mai continuen en els seus intents indissimulats d'escometre contra tot el que tingui a veure sobre Catalunya i el procés.
Per molt que a Europa els vagin atonyinant una vegada i una altra, ells, especialment els estaments jurídics, continuen entestats i enrocats: tot s'hi val per acabar amb qualsevol voluntat d'independència a Catalunya.
Sense por a fer el ridícul, tot i les nombroses galetes que han anat rebent per part de la justícia europea, ells continuen fent com si res i tocant el violí. Però ara, qui els hi acaba de dedicar dues paraules molt significatives és el president Puigdemont.
Puigdemont s'ha fet ressò d'una informació compartida per Gonzalo Boye sobre el Tribunal Constitucional. Com ja sabran, el TC ha refusat "per unanimitat" les recusacions plantejades contra els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo que van presentar els líders independentistes condemnats pel Suprem i també a l'exili, i que encara no s'havia pronunciat sobre el seu recurs d'empara. En un comunicat s'informa que el ple jurisdiccional ha decidit refusar les 33 recusacions plantejades i defensa la "legitimitat" de tots dos magistrats, en ser escollits pels tres poders de l'estat espanyol.
Un moviment per blindar-se de les més que evidents mostres d'afinitat amb el PP, el partit que els va proposar per accedir al Tribunal. En la interlocutòria, el Constitucional subratlla que ningú “puede ser descalificado como juez en razón de sus ideas. La afinidad ideológica no constituye por sí sola causa de recusación”. Chim pum.
El Constitucional canvia la seva doctrina per blindar-se davant les recusacions i l'advocat Gonzalo Boye apunta a xarxes la "Clave para entender la respuesta que les darán desde Europa... en fin". Carles Puigdemont va més enllà i transforma aquest en fin en dues paraules molt gràfiques de en què s'ha convertit, fa temps, el TC.
El president es fa una pregunta en veu alta: "Per què en diuen Tribunal Constitucional quan n'haurien de dir Tribunal Juan Palomo?". Pam. Més clar, l'aigua. Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.
Una referència precisa i encertada que ha generat un allau de comentaris i reaccions a xarxes:
De moment, els Juan Palomo del TC que vagin amb compte, a veure si algun dia, el que es menjaran no serà el que ells mateixos guisarán, sinó el plat que els hi farà empassar la justícia europea.