Alejandra Rubio i Carlo Costanzia són els personatges del moment del panorama rosa. Ho són com a incipient parella i pel seu encara més incipient estat de bona esperança: la filla de Terelu Campos està embarassada de 4 mesos del descendent de Mar Flores, qui encara compleix pena de presó per un delicte d'estafa. La relació, començada fa mig any, ha anat a velocitat supersònica en tots els aspectes. L'enrenou i la polseguera que aixeca, també. Això, òbviament, per no parlar de quartos: la Rubio, el Carlo, la Terelu i la Mar estan traient petroli amb exclusives i programes de televisió.
El serial ha entrat en fase d'ebullició constant precisament per l'explotació que tots dos clans, ara suposadament agermanats per la procreació, estan executant als mitjans de comunicació. I clar, esperar sortir indemne d'un camp de mines com aquest és tan naïf que resulta commovedor.Terelu i Alejandra estan rebent pals per tot arreu, molt d'ells ben merescuts, per impostura, per barra i per una supèrbia realment enervant. El manual d'estil de les Campos provoca molta repulsa, fins i tot al pare de l'embarassada, Alejandro Rubio. L'empresari i ex de Terelu no està gens d'acord amb la gestió del cas.
Després tenim el cas del Carlo, personatge polèmic pel seu passat, i que s'ha convertit en una estrella rutilant de les pàgines del coure a velocitat de vertigen. Té un gran enemic públic i declarat, Alessandro Lequio: es detesten. La relació de l'aristòcrata i figura dels programes d'Ana Rosa Quintana amb la mare de Costanzia, Mar Flores, té molt a veure. Aquella portada prohibida d'Interviú en el llit d'un hotel, i tot això. El combat es reprodueix setmana rere setmana, i el resultat és un empat tècnic. Cosa que no passa, de moment, amb un tercer participant en la polèmica, el presentador més top de la televisió a Espanya: el català Jorge Javier Vázquez. L'ex de 'Sálvame' i conductor de 'Supervivientes' l'ha deixat ben bonic a la revista 'Lecturas'. El resum: puny de ferro amb guant de seda.
Vázquez, amb la seva sornegueria àcida i punyent, es desfà en elogis al xicot de l'Alejandra. Bé, lloa el seu físic, principalment: "Me tragué enterita la entrevista. Lo primero que pensé al verlo fue: qué bien le quedan los pantalones. Con pinzas, parecía un modelo de perfumes de Dolce&Gabanna. Luego me llamó la atención su pelo. Pelazo. Me encantan los hombres con pelo largo, me ponen muchísimo. Qué carita, no la pintan los pintores. Lo tiene todo bonito. Los ojos, la nariz, la mandíbula, la boca. Esos dientes separados que le dan un aire picarón". Aquí es produeix un punt d'inflexió clau: "Debería trabajar la voz. Su tono tiende a convertirse en monocorde cuando ejecuta parlamentos de más de dos frases. Y en cuanto a lo que dijo, pues voy a ser sincero: reparé más bien poco". Però si es va adonar d'un detall: "Pertenece a esa clase de tíos que le cuesta aceptar que no lleva la razón porque tiene pinta de escuchar poco. Lo cual no es malo siempre y cuando seas guapo. Si yo tuviera una pareja como Carlo no me importaría nada que no me escuchara. Es más, se lo agradecería porque así no tendría que hacer el esfuerzo de hablar". La rematada, 100% Jorge Javier: "Los hombres como Carlo no hace falta que hablen. Incluso diría yo que es mejor que no lo hagan". Apa, ja té frase per a la posteritat. Cortesia del rei de Telecinco.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!