Nova sessió de tortura visual, auditiva i cognitiva a 'El Programa de Ana Rosa': els divendres dedica una part del seu espai esbiaixat al que nomena com "debat polític". Una trobada entre primeres espases, la majoria fatxes o molt fatxes, que de debat, gens ni mica: només és un xivarri descontrolat i un aparador rentacervells de l'espanyolisme. S'ha d'estar molt concentrat per intentar treure l'aigua clara del que es parla a la taula de la mestressa, i prendre's una bona dosi de ibuprofè per no patir una migranya colossal. L'únic que varia setmana rere setmana són els cromos. I ja podem afegir-ne un més: el de Carlos Carrizosa, gran esperança blanca de l'unionisme a Catalunya per al 14-F.
Carlos Carrizosa al Parlament de Catalunya / Sergi Alcàzar
El candidat de Cs a la Generalitat (després d'aniquilar Lorena Roldán) ha fet gal·la de tot allò pel qual molts el consideren insuportable: manques de respecte, mentides, històries per a no dormir i la sensació perpètua de que a aquest senyor el pitjor que li ha passat mai és haver nascut a Catalunya. Exemples: fer de 'cheerleader' del Suprem, que ha cancel·lat el tercer grau dels presos polítiques, uns "privilegiats" segons el seu parer. O faltar a la veritat i al sentit comú, quan explicava que a Catalunya no s'examina de castellà a les proves de l'Informe Pisa. Això, entre moltes d'altres opinions que, com a mínim, es poden debatre. El que és realment difícil, però, és debatre amb ell i les seves formes made in naranjitos: fanfarró i agressiu. Fins i tot Rafael Hernando, veterà 'hooligan' del PP, semblava descafeïnat.
Carlos Carrizosa sobre presos polítics a 'El Programa de Ana Rosa' / T5
Ana Rosa Quintana fa una ganyota estranya al seu programa / T5
Estarem atents a les audiències, perquè potser els productors no van explicar a Ana Rosa l'habilitat de Carrizosa per espantar els espectadors dels programes on el conviden. Veurem si li passa el mateix a les urnes.