La pandèmia del coronavirus no és una guerra: és una tragèdia. L'opinió pública espanyola, amb les seves institucions al capdavant, esbomben discursos farcits de llenguatge militar. El ventall d'expressions el coneixem tots, especialment gràcies al JEMAD Miguel Villarroya: "todos somos soldados", "hoy es lunes", "sin novedad en la operación"... Fins i tot, hem sentit el desafortunadíssim i d'infaust record "a por ellos". Arengues que es fan servir com si es tractessin de paraules màgiques que destruiran el virus i ens faran despertar miraculosament d'un malson.
Sí, està molt bé aferrar-se a lemes que esperonin l'ànima en moments de dificultats, però ni els militars ni el seu lèxic no aturaran el Covid-19. Tampoc faran descendir els contagis, ni els ingressos en UCI, ni la més funesta de les conseqüències. No hi ha més remei que confiar en la ciència i destinar allà tots els recursos i els esforços. Punt. Ni propaganda, ni pel·lícules de guerra. Una certesa que comparteix l'actor Carlos Cuevas, que aprofita l'insomni que l'afecta aquests dies per reflexionar i fer reflexionar. Encertadament, sense cap mena de dubtes: "Guanyar, atacar, tombar, derrotar, vèncer, aniquilar. I si substituíssim l'èpica i la barbàrie per la cura i la paciència? Passem-les, plorem-les, acompanyem-les, cuidem-les, tractem-les". El de Merlí ho té clar: la força bruta no serveix de no res: "va bé por moure un moble, però què hi té a veure per recuperar-se d'un infart, per exemple? No vull lluitar contra res, prefereixo transitar amb."
I què en pensem del discurs bèl·lic que envolta les malalties? Guanyar, atacar, tombar, derrotar, vèncer, aniquilar. I si substituíssim l'èpica i la barbàrie per la cura i la paciència? Passem-les, plorem-les, acompanyem-les, cuidem-les, tractem-les.
— Carlos Cuevas (@CarlosCuevas44) 31 de marzo de 2020
I què en pensem del discurs bèl·lic que envolta les malalties? Guanyar, atacar, tombar, derrotar, vèncer, aniquilar. I si substituíssim l'èpica i la barbàrie per la cura i la paciència? Passem-les, plorem-les, acompanyem-les, cuidem-les, tractem-les.
— Carlos Cuevas (@CarlosCuevas44) 31 de marzo de 2020
I el més important: quina càrrega i quina pressió pel pacient haver d’assumir la no recuperació com una derrota personal i social, com un fracàs. No vull lluitar contra res, prefereixo transitar amb. És la connotació del llenguatge. Se m’entén, no? Vaig a per un cafè.
— Carlos Cuevas (@CarlosCuevas44) 1 de abril de 2020
Això mateix ja ho va dir la Susan Sontag als anys vuitanta sobre el càncer i després el sida. Et recomano el llibre, està molt bé i a ella se l'ha de llegir. pic.twitter.com/WwS9UDgscV
— Alejandro Molina Bravo (@AlejandroMBravo) 31 de marzo de 2020
amb més de 8.000 morts a Espanya, no té cap sentit parlar de "guanyar la guerra". L'epidèmia acabarà, sí, i haurem de treure'n lliçons. Punt.
— juan huarte (@juan_ic_huarte) 31 de marzo de 2020
Tanta por com el COVID19 i les seves conseqüències personals fa l’exèrcit. Mai hauria imaginat els tres coronels al davant d’una emergència médica. Són soldats no tenen altre vocabulari.Els metges i responsables polítics han de donar les rodes de premsa. I el vocabulari canviarà
— Alin Alluieh (@Alluieh) 1 de abril de 2020
Totalmente. Una expresión que siempre me ha causado muchísimo rechazo es ‘perdió su batalla contra’ X enfermedad. Como si fuese una cuestión de fuerza...
— Sergio G Sánchez (@SergioKikinan) 1 de abril de 2020
Totalment d'acord, Carlos. En un discurs ens movem des de la ràbia i la duresa en l'altre, des de l'amor i la flexibilitat. Valorem què ens fa més bé?
— Merichan (@33capses) 1 de abril de 2020
Totalment d'acord, perquè? tot el que no sigui vèncer és un fracàs. Jo vull emocionar-me amb les recuperacions i no comptar- les com a victories i acompanyar la pena dels que ploren els seus morts i no comptar baixes.
— Mireia Grau Camps (@MireiaGrauCamps) 1 de abril de 2020
Tant de bo que la lucidesa de Cuevas arribi més lluny que els tocs de corneta.