La pandèmia del coronavirus no és una guerra: és una tragèdia. L'opinió pública espanyola, amb les seves institucions al capdavant, esbomben discursos farcits de llenguatge militar. El ventall d'expressions el coneixem tots, especialment gràcies al JEMAD Miguel Villarroya: "todos somos soldados", "hoy es lunes", "sin novedad en la operación"... Fins i tot, hem sentit el desafortunadíssim i d'infaust record "a por ellos". Arengues que es fan servir com si es tractessin de paraules màgiques que destruiran el virus i ens faran despertar miraculosament d'un malson.
JEMAD Miguel Villarroya coronavirus EFE
Militars Madrid Europa Press
Sí, està molt bé aferrar-se a lemes que esperonin l'ànima en moments de dificultats, però ni els militars ni el seu lèxic no aturaran el Covid-19. Tampoc faran descendir els contagis, ni els ingressos en UCI, ni la més funesta de les conseqüències. No hi ha més remei que confiar en la ciència i destinar allà tots els recursos i els esforços. Punt. Ni propaganda, ni pel·lícules de guerra. Una certesa que comparteix l'actor Carlos Cuevas, que aprofita l'insomni que l'afecta aquests dies per reflexionar i fer reflexionar. Encertadament, sense cap mena de dubtes: "Guanyar, atacar, tombar, derrotar, vèncer, aniquilar. I si substituíssim l'èpica i la barbàrie per la cura i la paciència? Passem-les, plorem-les, acompanyem-les, cuidem-les, tractem-les". El de Merlí ho té clar: la força bruta no serveix de no res: "va bé por moure un moble, però què hi té a veure per recuperar-se d'un infart, per exemple? No vull lluitar contra res, prefereixo transitar amb."
Carlos Cuevas @carloscuevas
Metges / Sergi Alcàzar
Tant de bo que la lucidesa de Cuevas arribi més lluny que els tocs de corneta.