Sintonitzar la COPE i sentir el programa de Carlos Herrera, flamant guanyador del seu tercer Premi Ondas, és com una lavativa. Un remei contra el restrenyiment o una mètode més o menys dràstic per expulsar del cos substàncies de rebuig. Porqueria. És tan efectiu que potser l'haurien de vendre a les farmàcies. Un quart d'hora de catalanofòbia en la onda i ni tot el paper de vàter del Tsunami Democràtic podria netejar els seus efectes. Herrera, el 'puto amo' de la moralitat espanyolista, ha utilitzat el micròfon de la ràdio de la Conferència Episcopal per a la seva purga particular, compartida pels seus tolerants oients, segur. "Pa fuera lo malo", que diria Ana Guerra i Aitana. Tant es va buidar que al final només quedava un paisatge tan desolador com els efectes de la violència d'un grup de manifestants a Barcelona, només que en el seu cas en comptes de plàstic cremat el que trobem és bilis i d'altres fluids corporals. Un exemple: dir que "la 'Generalidad de Cataluña' moviliza a incendiar comercios, motocicletas, contenedores, edificios oficiales, rodear algún Mosso y darle una paliza" o ser al darrere "de cada acción del Tsunami Democràtic, tipos violentos".
Herrera, com d'altres portaveus mediàtics de la guerra unionista contra Catalunya, dispara les seves excrescències sense importar-li gens ni mica el més elemental dels fonaments periodístics: ajustar-se a una mínima objectivitat. '¿Pa'que?', si li va molt millor 'incendiant els incendis' que assegura voler evitar? Si pot avivar les flames, molt millor: haurà aconseguit la seva missió. I com fer-ho? Atacant d'altres símbols catalans i 'indepes': "facinerosos de organizaciones sociales como ANC, Òmnium y compañía" i amb més èmfasi, el F.C.Barcelona. Un club que ha "apoyado, primero, a delincuentes, a condenados y, además, se suma a los Guardiolas, Hernández y otros a la actuación de toda esta gentuza. Pues ustedes verán, pero es un club al servicio de delincuentes". Paraula del 'senyor'.
El locutor també ha qualificat els 2 milions de catalans independentistes pacífics com "un grupo de 30.000 personas sin mucho que hacer". Si li deixen un parell de minuts més, acaba insultant la Moreneta, el pà amb tomàquet i la llonganissa. Temps al temps.