Una jornada plena d'emocions com la de la sessió constitutiva de les càmeres espanyoles, amb la presència i la (limitada) participació dels presos polítics, pot resultant molt estressant. Esgotadora. Els sentiments experimenten situacions diametralment oposades d'un minut a l'altre, amb gestos, ganyotes, paraules i silencis que posen a prova el nostre sistema nerviós. Alguns terapeutes recomanen la risoteràpia per afrontar-les amb seguretat. Però el que no sabíem és que el locutor de la Cope, Carlos Herrera, s'hagi ofert desinteressadament per brindar-nos una hilarant sessió gratuïta. És la millor definició de l'entrevista que ha concedit al diari El Mundo, un disbarat per petar-se de riure. Per començar, en descobrir-nos dues coses que la humanitat porta escrit al seu ADN: Herrera és un fatxa, i dels orgullosos: "Hay que perder el miedo a que te llamen facha"
@carlosherreracr
Si senyor, el primer pas és reconèixer l'evidència. Malgrat què l'hagis llogat la reflexió a una altra fatxa amb pedigree: "Rosa Díez cuenta que el día que le llaman facha menos de 40 veces siente que algo ha hecho mal. Fachas somos tantos ya". Potser per que és un "fatxa", Herrera actua amb paternalisme amb VOX "una formación con una gestualidad que entusiasma a unos cuantos pero provoca el rechazo de otros muchos" mentre satanitza el nacionalisme català o el "virus" de l'independentisme. El diari, fent-li una reverència, ratifica les seves paraules perquè a banda del Superman de les ones radiofòniques, Herrera va estudiar Medicina, tot i que mai no hagi exercit com a tal. "Es necesaria una terapia lenta, social, paciente, inteligente y comprensiva". Gràcies a l'autor de l'entrevista ja sabem a quins "metges" no hem de fer cas. Mai de la vida.
@carlosherrera2017
Entre l'entrevistador i l'entrevistat sembla que s'hagin posat d'acord per causar un col·lapse als lectors. Perquè la cosa va més lluny quan, seguint amb Catalunya, ens expliquen els "orígens" d'Herrera: "Emigró al área metropolitana de la Barcelona franquista (Mataró), donde pintó la mitad de su corazón bético de azul y grana". Però això del Barça ja és cosa del passat, un club infectat pel virus "supremacista y exclusivista", fet pel qual ja no celebra els títols blaugranes posant l'himne a la ràdio. En canvi, si que manté el català "que usa con gusto en sus regresos y en antena cuando corresponde para sacar de sus casillas a lo más intransigente del nacionalismo". Que sí, que molt bé. Adjuntem una de les al·locucions d'Herrera en català. Jutgin vostès mateixos.
Clica a la imatge per veure aquest moment:
Cope
Carlos, ja n'hi ha prou. Deixem-ho córrer i acabem la sessió. Hem rigut molt, però no cal abusar. No voldríem pas que ens provoquessis una hèrnia i acabem a la teva "consulta".