Madrid "está que arde". Populars, Cs i VOX no es posen d'acord i trontolla la poltrona d'Isabel Díaz Ayuso. Un drama que s'acosta a les seves hores decisives, i el nerviosisme entre els trifachitos es tradueix en una especial propensió al joc dels insults tavernaris, de suposats vetos creuats i de provocacions anticatalanes. Vaja, la benzina que mou la maquinària unionista. Atacar Catalunya és el gran espai comú entre els socis madrilenys, i una bona prova l'hem tingut amb l'entrevista d'un "progredetodalavida" i aferrissat catalanòfob com Carlos Herrera a l'aspirant a Presidenta de la Comunitat i condecorada com a la bocamoll més gran de Gènova. Tots dos s'ha disfressat de bufons espanyolistes, en referir-se al pacte de govern entre PP i Cs que, casualment, tenia 155 mesures.
Entre rialles, tots dos ficaven el dit a la nafra: “No es una casualidad”, deia Ayuso, que reconeixia que el pacte original tenia 150 punts. En van afegir 5 de nous per fer feliç la tercera pota del tamboret, la ultradreta de VOX, que reclama desesperada i irada el reconeixement d'un dels integrants del ménage à trois castizo per donar l'ok a la festa. Tot per allò de tocar els nassos i demostrar la pasta dels personatges en qüestió. Per cert, que la cosa és de traca, ja que el possible nou govern madrileny ja incorporava al punt 147 (ni al 150, ni molt menys al maleït 155) la repetició de l'aplicació de la suspensió de l'autonomia catalana.
El programa del govern de Madrid, atacar Catalunya. Quin gran futur polític que els hi espera als madrilenys. És la venjança per l'arribada de Lady Montapollos Arrimadas o de la sempre educadíssima Andrea Levy a la capital del regne.