El locutor de la COPE, Carlos Herrera, ha tornat a Catalunya, la terra on va passar la seva adolescència. Ho ha fet per recollir el sisè premi Ondas de la seva carrera, un guardó a la seva dilatada trajectòria professional. Assegura que la distinció li ha fet il·lusió, tot i que el seu posat ni la seva expressió donès a entendre que estigués entusiasmat. Més aviat, Herrera ha estat esquiu, incòmode, arribant tard (molt tard, gairebé l'últim dels guardonats) i fotent el camp tot just després de fer-se la foto oficial al Palauet Albéniz. L'únic moment de certa relaxació l'hem copsat en trobar-se amb Josep Bou (i Manel Valls), regidors a l'Ajuntament de Barcelona, per allò de la sintonía ideológica i discursiva.
Carlos Herrera Josep Bou Premis Ondas JB
Sí, perquè Herrera, sempre combatiu des del micròfon de la ràdio de la Conferencia Episcopal, comparteix amb Bou una particularitat: signar discursos incendiaris. I durant la seva estada a Barcelona, territori 'comanche' per a espanyolistes amb 'solera' com ell, ens ha tornat a deixar una perla de com entèn la vida, la política i la situació que viu la seva estimadíssima Espanya i la menys mimada Catalunya: "Vivimos en una sociedad y unos medios permanentemente en la trinchera. Incluso diría que con tiroteo yugoslavo". Caram, Carlos. Fent amics i parlant d'escenaris bèl·lics, guerres, morts i sang. Ara bé, ell no s'inclou en la batalla. Només és un comunicador que predica "la unidad y la concordia" en una societat crispada, i que només expressa el seu missatge "no único". Vaja, que se li entèn tot.
Carlos Herrera Premis Ondas JB
Herrera, incòmode a Catalunya. Però en comptes de posar pau i seny, ell parla de disbauxa i guerra.