Carme Elias té Alzheimer. Una pèssima notícia pel país, que ja no podrà gaudir d'aquesta actriu als escenaris. Està fent un documental del que li està passant. Malgrat tenir els primers problemes per expressar-se, encara pot fer una entrevista i la primícia la dona a un periodista que sempre l'ha seguit i li ha donat veu: Josep Cuní. Ha estat al programa matinal Aquí Cuní, a Ser-Catalunya. Elias s'hi ha obert en canal.

camre elias, SER

Carme Elias, Cadena SER

Carme Elias, la gran dama del teatre català: "Jo he de donar visibilitat a l'Alzheimer. Vinc aquí perquè no deixo de venir a una trucada teva perquè m'has seguit i has estat atent a la meva projecció com a actriu. És bo que se sàpiga, connectar amb famílies que tinguin un ésser així al costat. Ets una persona que vols viure. Jo estic en un estat... potser les paraules sorgeixen diferent, però és bo donar-hi visibilitat, que no quedi amagat a casa com algo lleig. Els familiars també tapen el malalt. I com a actriu haig de dir-ho al públic que m'ha seguit tant de temps".

"Ser actriu em facilita donar les explicacions, això facilita la comunicació, venga p'alante, anem a divulgar això. Que siguin conscients del que és aquesta malaltia. Cada nit parlava des de l'escenari amb el públic. Actriu fins al final, genio y figura. No és per supèrbia d'actriu. Tinc tantes coses per escriure, quaderns per organitzar... Està bé compartir-ho amb el públic i que això ajudi a altres persones. Estic escrivint molt però no d'una manera... racional, mmm no: constant. Escric càpsules, pensaments, coses que em passen. Una paraula i escric què passa amb allò. M'ajuda perquè la part creativa se sent satisfeta. Alhora projecto allà, hi aboco sense estereotips el que em passa i el que sento. Com és la malaltia".

-"Alguna paraula parlant no em surt, aquí ara faig un esforç per fluir fàcil. Escrivint no em passa encara. Tinc estranyeses, per exemple vaig fer un discurs, no sé on... ah sí en aquest acte que vaig fer (dissabte passat). Em va passar dues o tres vegades, estava dient el que volia dir però em traïa una part del meu cervell".

El moment més íntim és quan parla obertament d'eutanàsia: "El que més temo i on no voldria arribar és al no res. Conec persones que tenen Alzheimer, vaig anar a visitar una amiga que el té en estat avançat. I és clar, veig el seu procés i és anar cap al no res. No vull estar en aquest estat, em sembla patètic, impudorós, si m'obliguen a viure d'aquesta manera és una injustícia de la societat. Jo ja no hi seré quan arribi aquí, tant de bo els que hi siguin compleixin la meva voluntat: deixar de viure. Si el meu cos no reacciona als estímuls quin sentit té la vida?". Vídeo:

carme elias EFE

Carme Elias, dissabte passat quan va anunciar la malaltia, EFE

Conscient de què està dient ho ratifica: "Tens raó, no ho hauria d'estar dient, poso en un compromís els meus familiars, però va sent hora que se'n parli. Els meus familiars faran el que puguin. No els alliçono, no faran el que no puguin fer. És la societat la que ha d'ajudar-nos als que estem sofrint això. Els que vulguin viure així poden fer-ho. No vull viure així, per què... Un cos que no sent, un cap que no hi és, una veu que no sap parlar i emet sons guturals. Per què seguir així, quina injustícia! Això és la meva màxima preocupació".

-"No deixo enrere res. Des de joveneta els grans mestres del teatre ens ensenyen l'aquí i l'ara. No et quedis enrere, avança amb el personatge. Com a actriu no deixo de banda el meu bagatge, és una gran satisfacció. Tothom diu que ho porto molt bé perquè tinc molts personatges que han viscut drames i tots estan aquí i em rodegen, m'acompanyen i m'ajuden".

-"Jo abans tenia atacs de pànic escènic, era com anar a saltar, mmm, com morir amb les botes posades. Pensava que era estrès però finalment no era això, eren atacs de pànic".

carme elias tv3

Carme Elias, TV3

El comiat posa la pell de gallina, és l'última entrevista amb Carme Elias?: "Si aquesta és la nostra última entrevista... espero que no. Si tú me dices ven lo dejo todo (i la canta). M'agrada que em diguis que soc valenta. El que he fet explicant-ho és un acte de gratitud d'actriu. Tinc un públic que m'ha estimat, que m'ha seguit. També poden veure-ho com un acte d'exhibicionisme. Vull ser coherent amb el que he fet  a la meva vida professional. Vull construir allunyant-me del banal. Ho faig per mi mateixa, per acomiadar-me de tot això. Potser no em tornes a veure. No ho sabem". I la frase més crua que ho resumeix tot. Carme Elias: "Tothom sabrà quan és el meu final menys jo". I a l'estudi de ràdio s'ha fet el silenci.