El centralisme espanyol també és cosa del "gobieno más progresista de la historia". I una de les seves manifestacions més penoses té a veure amb les llengües pròpies de les estat. El català és, des de fa anys, la víctima favorita d'aquests atacs i menyspreus constants. Alguns de grollers, d'altres patètics, i un tercer esglaó que s'endinsa en l'absurd absolut. En aquest selecte grup podríem incloure la darrera mostra de catalanofòbia descarada, arran de la resposta de Moncloa a la pregunta de la diputada d'Esquerra Republicana Marta Rosique, que demanava explicacions per l'incompliment del bilingüisme als senyals de trànsit al País Valencià. Més concretament, el que passa a Alacant, on els signes viaris només s'expressen en la llengua de l'imperi. Per què? Perquè el català pot ser potencialment perillós per als conductors. I a més a més, queda lleig. Apa.
"Un exceso de información por incluir demasiado texto puede provocar distracciones que acaben dando lugar a accidentes", va explicar el ministre de Foment, José Luis Ábalos. I es va quedar tan ample. Bé, no del tot: va afegir que és clar, escriure els topònims en català i valencià provocaria mals de cap als dissenyadors de la DGT, perquè "podrían conllevar unos carteles de tamaño excesivo, y reducir la letra dificulta su percepción". Amb dos pebrots, i perdó per l'expressió. L'argumentari és de traca, més tenint en compte que a la pròpia Catalunya, Illes Balears, País Basc o Galícia ho porten fent durant dècades, i encara no havíem sentit cap relació entre la sinistralitat al volant i les llengües. Això per no anar gaire lluny i parlar de França, Canadà o tots aquells països que tingui més d'un idioma comú.
L'exercici de cinisme del govern Sánchez ha provocat la reacció indignada de les xarxes socials, amb l'expresidenta del Parlament de Catalunya i presa política Carme Forcadell definint aquesta maniobra amb claredat meridiana: "una excusa ximple i vergonyosa", mentre que considera "inexplicable la fòbia al català i altres llengües de l'estat". Bé, inexplicable del tot no ho és: és més aviat una croada sense escrúpols. Trista i ofensiva, per cert.
La creativitat de l'espanyolisme per fabricar excuses i arguments anticatalans és digna d'estudi. Ja podrien aplicar-se de la mateixa manera intentant fer d'Espanya un país tolerant i respectuós. La pel·lícula seria una altra.