Actors i actrius són referents populars en la defensa d'idees de justícia social. La majoria d'artistes desenvolupen una ideologia més propera a la defensa dels que pateixen injustícies. El problema és si es considera o no que els presos polítics condemnats a fins a 13 anys de presó per fer un referèndum han patit una injustícia. Acaba la temporada de premis, Gaudí, Goya, Oscar, i cap actor ha manifestat en els discursos d'agraïment solidaritat amb els condemnats pel procés. Carmelo Gómez explica per què.
GTRES
L'actor lleonès de 58 anys ho podia dir més alt però no més clar a El Mundo: "Yo fui uno de los que dijo 'No a la guerra', pero, sin embargo, no voy a mover un dedo por Cataluña ni por ningún nacionalismo. No soy ni de derechas ni de izquierdas, pero sí que tengo mis propias ideas y cuando las quiero defender hay un grupo que me apunta con el dedo. Si ese grupo tiene poder, evidentemente me va a ir mal". Solidaritat amb causes llunyanes, com les víctimes de l'Irak, però de les catalanes no. El motiu? Sortiria perdent diners.
És evident que actors com Willy Toledo, o els defensors del No a la guerra com Javier Bardem són insultats per la dreta, política i mediàtica, com a "titiriteros". És un risc que s'estalvia Carmelo Gómez: "Los actores estamos muy expuestos. Si hay hostias, son para mí. Empezar a desagradar es una cosa muy sencilla. Hay alguien que dice: ponle una X a ese y se acabó. Porque eso corre como la pólvora".
TVE
Per això les gales de premis són tan avorrides: agraeixen el guardó al productor o a la mare però de les injustícies, callats. No a la guerra, sí a la pasta.