Jornada agredolça per a la més petita del clan Campos. Carmen Borrego ha celebrat el seu 58è aniversari, el primer sense la seva mare. El drama per la mort de la veterana María Teresa Campos va commoure l'ofici de la comunicació, però, sobretot i com és lògic, els seus familiars més propers i especialment les filles.
Es compleixen pràcticament dos mesos des que la periodista va morir, el 5 de setembre passat a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid només dos dies després d'ingressar al centre hospitalari a causa d'una insuficiència respiratòria aguda. Ja abans del decés s'anticipava que l'estat de la comunicadora havia empitjorat molt i que tant Carmen com Terelu, la seva germana gran, travessaven un sotrac molt complex en veure el progressiu deteriorament de la seva progenitora.
El cas és que, com era d'esperar, Borrego no tenia gens de ganes de fer festa malgrat aquesta data tan assenyalada, ja que en moments així es fan encara més latents les absències i el cop és encara massa recent. Per descomptat que la vida segueix, i tant ella com la mare d'Alejandra Rubio han tornat a la feina a la televisió. La primera reubicada en els nous formats de cor i entreteniment de Telecinco, mentre que la segona ha apostat per un retorn a la pública com a col·laboradora del Mañaner@s que Jaime Cantizano presenta a La 1. Però és que encara que la vida segueixi, el record ho pot entelar tot i tirar endavant es pot tornar una tasca molt complicada. En qualsevol cas, i gràcies al suport del seu cercle, Carmen ha decidit finalment fer una petita celebració.
Terelu Campos, a qui ara sembla estar més unida que mai després d'anades i tornades incomptables en la relació, ha aprofitat l'ocasió per publicar un emotiu missatge amb motiu de l'aniversari. "No era un día fácil, el primer cumpleaños de mi hermana sin ella. No quería hacer nada, pero estar juntos era necesario. Gracias al restaurante De María por hacerlo fácil en este día complicado", ha escrit l'excol·laboradora de Salvame en el seu perfil d'Instagram. Un text que ha acompanyat amb una instantània de totes dues a l'esmentat local. Totes dues somriuen per intentar fer front, però és innegable que les cares no denoten l'alegria més gran del món. Són un poema. I és normal. Lidiar amb una situació així no és gens fàcil, però es tenen l'una a l'altra i això és el més important ara mateix.
La Borrego ja es va mostrar veritablement emocionada al programa Así es la vida abans de l'esdeveniment. Sense poder contenir les llàgrimes, explicava que havia viscut un despertar complicat i emplaçava els seus companys —que li van transmetre el seu afecte més sincer— a continuar amb el programa, perquè ella no podria seguir sense aguantar el plor.
Un instant trist, alhora que bonic per la nostàlgia, que passa poc després que lliuressin per fi les claus del pis d'Aravaca de Teresa. De mica en mica, les Campos es van reposant sense la seva inconfusible matriarca. Ara més que mai, són elles dues contra el món.