Una senyora de 72 anys criticant a una de 18 per com va vestida. Aquest és el resum de la nova polèmica que està protagonitzant la socialité Carmen Lomana, que sap molt bé quines tecles tocar per aconseguir que li facin 'casito'. Ha triat una bona peça: Julia Janeiro, filla de Jesulín i María José Campanario, la gran novetat de la setmana a la premsa rosa. La nena ha arribat a la majoria d'edat i la seva imatge pública ha estat 'despixelada': els paparazzis i programes de televisió l'empaiten i ella no se n'amaga, especialment a les xarxes socials. La Julia, al marge de ser filla de qui és i de ser germana d'Andrea Janeiro Esteban, és com tantes d'altras joves de la seva edat. Li agrada la moda, el maquillatge (de fet, ha completat un curs a Barcelona) i, sobretot, fer el que li rota sense haver de preocupar-se del 'què diran'. Doncs bé, aquests són precisament els pecats pels quals hi ha qui l'ha sentenciada amb aquella alegria. Ho vam veure a Telecinco amb Carmen Borrego (la persona menys indicada del planeta per parlar de 'looks' apropiats), i ara ha tornat a passar amb la senyora Lomana, la de la peineta, mantilla i mascareta cuqui-fatxa.
La Carmen ha signat una piulada excessiva i desafortunada. Sí, potser que aquesta és la seva tònica habitual, però que es fiqui a la vida d'una dona a la que treu mig segle és especialment lleig. Segueix la línia censora de Borrego: que anava massa escotada i amb un vestit de festa durant el dinar del seu aniversari. "No se puede ir vestida de negro con escote hasta la cintura un Domingo (sic) por la mañana...solo tiene 18 años y está enseñando demasiada carne". La casta i pura Lomana dictant classes de moralitat, decència i urbanitat. Deu ser que es pensa que ha tornat a l'època del dictador, o fins i tot més enrere, fregant l'Edad Mitjana. No contenta amb jugar a inquisidora, la insulta: "no se puede ser más vulgar. Maquillaje, uñas, un horror". La piulada ha rebut dures crítiques, és clar. Li diuen de tot menys guapa, i molts aprofiten per recordar-li qui és ella. L'enrenou va fer que els periodistes del cor la van anar a buscar a la sortida del Teatre Reial de Madrid, on molesta va doblar l'aposta: "A estas niñas tan jovencitas hay que enseñarlas (sic) a vestir". A parlar o escriure correctament, segur que no. Ella no, vaja.
Clica a la imatge per sentir Carmen Lomana:
Per si no era prou patètica, la protagonista es feia la 'supervíctima, o sea': "estamos es un país donde podemos expresar nuestras opiniones, me imagino, ¿no? Ahora parece que todo es al revés". Confon la llibertat amb la conveniència i el seny, la Lomana. I el que és més curiós: també amb l'elegància, que tant predica. Potser que la dita castellana és molt adient en aquest cas: "aunque la mona se vista de seda...". I no, no va per la Julia, que pot vestir-se com li surti dels ovaris. Faltaria més.