Carmen Maura , 73 anys, ja no és "chica Almodóvar" sinó "senyora gran Almodóvar". L'actriu madrilenya promociona la seva última pel·lícula amb un títol molt apropiat: Gente que viene y bah, com ella mateixa que apareix i desapareix de les pantalles. Aquest joc de paraules amb una interjecció d'indiferència (bah) se li torna en contra després que en una entrevista al diari El Mundo, sense preguntar-li per Catalunya, l'entrevistador adverteix el lector "Carmen Maura coge carrerilla y lo que ya le irrita es algo muy concreto. Atentos". Què serà: ¿Vox i la misogínia, pocs papers per septuagenàries, la pobresa al món? No, a Carmen Maura la irrita això: "Cada vez que veo que para conquistar a los catalanes les están dando dinero, me pone negra. Porque precisamente no es la comunidad que más lo necesita". En escoltar-la, qui està al borde de un ataque de nervios són "los catalanes".
L'actriu devia pensar que el diari li preguntaria pel procés i, decebuda per l'absència de Catalunya al qüestionari, deixa anar el tòpic de catalans garrepes que demanen diners no per necessitat sinó per vici. Per acumular-ne. Carmen Maura treu l'argumentari de Ciutadans i diu que Catalunya demana diners per malgastar-los: "Si acaso es la comunidad que más gasta en tonterías. Vamos a un festival y ves una oficina española y otra catalana. Y lo de las embajadas (...) Me pone negra". Potser troba oficines catalanes perquè l'espanyola no promociona el cinema en català i ho fa la Generalitat. Però a ella tot la posa negra i insisteix dos cops que aquesta Catalunya que ella veu la posa d'aquest color.
Maura, de promoció acusant no l'independentisme sinó a "los catalanes". Recordin el nom de la pel·lícula: Gente que viene y bah. Bah.