A part de ser periodista i presentadora de televisió, és simpàtica, propera, divertida i transmet bon rotllo.
Nascuda a Cocentaina (Alacant), Carolina Ferre va començar a fer pantalla a l'autonòmica valenciana Canal 9 amb el programa Tela marinera. La seva popularitat es va disparar quan va substituir la també presentadora Emma García en A tu lado. Des d'aleshores l'hem vist al capdavant de programes com a Día a día o Plan C, on va poder entrevistar i besar al seu ídol Miguel Bosé. Carolina també ha treballat a canals catalans com TV3 i 8TV, on l'hem vist en espais com Envasat al 8, Disculpin la interrupció i Divendres. I és que Ferre ha tingut la gran sort de passar per totes les cadenes.
L'alacantina també és una dona tot terreny, a qui li agraden els nous reptes. Per això la vam veure concursar a la primera edició de Tu cara me suena i va tornar com a jurat a la segona edició. Però on de moment no la veurem, encara que "no descarto animar-me algun any" és a Supervivientes: "És una aventura i un programa que m'agrada, però també em fa molta mandra l'aparador al qual ets exposat".
El seu últim programa ha estat Vidas en orden a TEN TV. Ho descriu com "una experiència bona perquè va ser una cosa molt nova. Com a currículum va estar bé perquè va ser una mica diferent i vaig aprendre un munt, tant de la gent amb qui vaig treballar, com del meu director, David Linares, ja que vaig descobrir una altra manera de fer televisió i aquest reciclatge em va venir molt bé".
A més, la valenciana ens avança en exclusiva per a EnBlau que està "molt contenta" perquè està preparant un nou projecte per a "finals de primavera" que descriu com a "molt maco, molt a la meva mesura, que crec que serà molt personal i em fa especial il·lusió." I és que Carolina té "moltes ganes de tornar a la tele com a presentadora fent un programa més meu, en directe i possiblement diari".
Carolina, què fas quan no tens ofertes de televisió a sobre la taula?
Com a professional de la televisió estàs esperant que soni el telèfon, però alhora vas buscant altres sortides i coses. Per exemple, des que no estic en Vidas en ordren he estat fent uns Facebook Live per a la Comunitat Valenciana, per promocionar les festes autonòmiques. Ho fem mitjançant connexions en directe i la veritat és que ha estat una cosa nova, que m'està agradant molt i estic entusiasmada amb aquest projecte perquè continuarà. No és televisió, però se li apropa.
Quin programa t'agradaria presentar i encara no has pogut fer?
Encara que va començar de conya, m'agradaria ser Jordi Évole perquè ara està fent un periodisme cru d'investigació i actualitat. La veritat és que m'encantaria fer un programa així, però ara mateix només ho pot fer ell. Una altra cosa que em queda per fer és anar-me a Hondures per presentar Supervivientes, com molt bé fa Lara Álvarez. Però clar, tampoc no estic com per posar-me el biquini... Li queda molt millor a ella [riu].
Ja que t'agradaria fer periodisme d'actualitat, què penses sobre la bretxa salarial i les condicions laborals de les dones?
Mira, dijous passat vaig anar a la vaga feminista de Girona perquè dono suport a la causa i el que es demanda en aquesta vaga, perquè entre altres coses hi ha la bretxa salarial. Personalment, és veritat que la diferència de sous no l'he notat, ni viscut perquè en televisió depèn molt del programa en el qual siguis i de l'èxit que tinguis i és diferent d'una feina normal. Es cobra molt i segurament he guanyat més, i algunes vegades menys, que molts companys homes. Però dit això, dono suport a la causa feminista i crec que en aquesta vaga estem, per primera vegada, totes les dones donant-nos suport i més unides que mai. Em sembla molt injust que per una mateixa feina hagi de cobrar menys una dona. És absurd, inaudit i no és propi del segle en què som.
GTRES
Fas alguna cosa en el teu àmbit familiar per contribuir amb la causa feminista?
Intento canviar els rols i els clixés. Tinc dos nens i una nena i intento educar des de la igualtat.
El meu fill gran té deu anys i no tinc problema perquè és plenament conscient de tot i m'ha donat suport en la vaga i li sembla molt injust, entre altres coses, que no cobrin el mateix una dona i un home. I amb els meus bessons, que són nen i nena i tenen 3 anyets, intercanvio els rols perquè a casa siguem tots iguals. Per exemple, en el seu primer aniversari els vaig regalar a cadascú una nina i un camió i els dos juguen per igual. És veritat que potser un té més tendència a una cosa, i l'altre a una altra, però almenys parteixen del mateix. I em fa molta ràbia que vinguin amb clixés tan poderosos com que el rosa és de nena i el blau de nen. Això ho veuen al carrer, a l'escola o en altres nens i la veritat que a casa tinc una àrdua feina amb aquest tema. Per això crec que és molt important que es parli d'aquesta vaga i que tots fem un examen de consciència amb el que fem, diem i inculquem.
Per què creus que les dones del món de la comunicació han de donar visibilitat a la causa feminista?
És primordial perquè és el que veiem i perquè la gent corrent és el que consumi. Tant la televisió, la ràdio i la premsa tenen un gran poder i ara les xarxes socials van molt més enllà. A més, crec que el lema: "Si nosaltres parem, es para el món" té una força brutal i si ho penses és veritat. Per començar, imagina't si es pararia el món si deixéssim de parir. El lema és molt fort i la persona que se l'hagi inventat es mereix un premi.
Parlant d'un altre tema d'actualitat... Amb tota la situació política catalana, com expliques als teus amics i familiars el que passa a Catalunya cada vegada que vas de tornada a València?
És difícil i he optat per no parlar del tema. Hi ha gent que més o menys ho entén, però sempre hi ha una escletxa per retreure o per dubtar. Crec que si no vius a Catalunya és molt difícil entendre el tema en la seva totalitat. Amb això no vull dir que sigui independentista, però entenc perfectament els motius pels quals la gent vol la independència. És a dir, no sóc independentista, però estic en contra del govern central i tot el que han fet.
D'altra banda, m'agradaria dir que em sembla molt injust i de poca vergonya que siguin a la presó gent com els Jordis. Em sembla de vergonya aliena i crec que en uns anys, polítics d'altres partits, jutges i molta gent que ara no ho veu així, s'avergonyiran. Des de fora es veu diferent, però si coneguessin la causa i sabessin que ni són assassins, ni violadors, ni han robat res... No tenen per què estar a la presó i la presó preventiva s'hauria de mirar amb lupa.
Personalment, com vius el tema català?
El visc molt bé perquè els entenc, a més estic vivint a prop de Girona i és una comarca molt potent. Tinc una visió de persona de fora de Catalunya, però que s'assabenta, el palpa i sent tot. No sóc independentista, però el visc amb normalitat, dins de l'anormalitat amb què s'ha produït tot durant aquests mesos. És increïble. És veritat que també viu amb certa indignació i impotència que des de fora de Catalunya no s'entengui, o es donin a entendre, versions parcials o mentides.
GTRES
Tornant a la televisió i com a excol·laboradora del programa 'Divendres' què opines de la situació de TV3?
TV3 em sembla la millor televisió pública d'Espanya i crec que s'hauria de recolzar, encara que hagi tingut els seus petits errors. Deixar TV3 sense pressupost és molt injust, com també ho és eliminar amb programes que funcionen, que a la gent li agraden i que a més són de servei públic. És una pena i això que en TV3 he col·laborat poquet i mai no he tingut oportunitat de presentar cap programa... I mira que m'he presentat a bastants proves...
I sobre 8TV, què penses? Perquè també has treballat allà i en el dia d'avui estan travessant problemes econòmics que els obliguen a reestructurar la graella televisiva...
Em fa pena, per exemple, per Alfons Arús perquè és l'únic programa que hi ha, però tampoc no em fa tanta pena perquè si ràpidament li ha sortit una oferta per saltar a un canal d'àmbit nacional... Imagina't que bé! Crec que amb tot el que és, ha estat i pot ser, Alfons Arús està en 8TV per comoditat i a la que ha flaquejat una mica i ha tingut l'oportunitat, no li han faltat ofertes per anar-se'n a un altre lloc, així que pena la justa.
Fa un any vas dir que no estaves tan amoïnada com per presentar 'Mujeres y Hombres', continues pensant el mateix?
[Riu] Lo mismito, lo mismito [riu]. M'agradaria aclarir, però, que Emma García és encantadora, que el que vaig dir no té res a veure amb ella i que la respecto. Està contractada per la cadena i si jo tingués, potser, el contracte que vaig tenir en el seu moment d'exclusivitat amb Telecinco, i em demanessin de presentar un programa amb la condició que potser més endavant em donen un altre programa que sigui més del meu gust, doncs potser també ho hauria de fer. Però des de la meva llibertat i sense ser massa escassa, ja que no m'agradaria presentar Hombres y Mujeres.
Per què?
Penso que és un programa que degrada la dona i l'home i això em preocupa. No et dic que alguna vegada no m'ho hagi passat bé veient-lo perquè et serveix per evadir-te, però crec que s'ha d'entendre com un programa d'entreteniment. Encara que també saps que allà hi ha una cosa real.
Que de cert hi ha al presumpte mal rotllo amb Emma García?
Cap, de veritat [riu]. De vegades parlo més del compte i vaig dir això perquè em van preguntar pel programa, però no va ser res en contra d'Emma. Igual et parlo d'aquest programa, com et puc parlar d'un altre que no m'agradi. Amb Emma he coincidit durant bastant temps en Telecinco i sempre ha estat molt amable i professional. Crec que és molt efectiva i ho ha demostrat.
Creus que s'haurien d'eliminar alguns programes de la petita pantalla?
No, no vull que se suprimeixi res perquè cada vegada que es treu alguna cosa penso en els companys que, com jo alguna vegada, es queden sense feina. El que passa és que des de les productores i direcció, sí que s'hauria de pensar una miqueta més en les conseqüències, o en els valors que es poden donar en alguns programes, abans d'engegar alguna cosa. És a dir, està bé que un programa pugui entretenir a la majoria de la gent i pugui agradar-li, però també ha de tenir beneficis, educar i mostrar certs valors. Si volem fer un món millor, fem una millor televisió també.
C. F.
Per acabar, creus que hi ha rostres que monopolitzen molts programes de televisió?
Això ja se sap. Quan un està de moda i té un contracte potent, la cadena els vol rendibilitzar i és normal que els estirin. Però és veritat que des de fora, sent espectador, pots arribar a cansar-te una mica de veure les mateixes cares. I com a col·lega, fa una mica de ràbia que uns estiguin fent tres programes i d'altres cap. Però, també et dic que quan m'ha tocat a mi... Bo mai no he fet tres programes, però si et toca, ho has de fer perquè la cadena t'ho demana i no tens més remei. Has d'aprofitar el moment per quan no hi hagi tanta feina.