Una de les presentadores més simpàtiques, amb més fotogènia, més rialleres i que més bon rotllo desperten en l'espectador és, sense cap mena de dubte, Carolina Ferre.
La valenciana és, a més a més d'una periodista excel·lent, una persona que quan la veus conduint els seus programes, et costa d'imaginar-te-la empipada o perdent els papers. Així que imaginin què ha de passar perquè la meravellosa Ferre, sempre amb un somriure d'orella a orella, s'indigni...
Després de sortir de Canal 9, el gran públic l'ha pogut gaudir tots aquests anys quan ha presentat el debat de Gran Hermano, A tu lado o Esta cocina es un infierno a Telecinco. Però Ferre és una rodamón que ha passat per la resta de cadenes. A TVE, com a jurat d'El pueblo más divertido o presentant Yo estuve allí. A Cuatro, col·laborant a Channel nº4. A Antena 3, sent una de les concursants més divertides i enyorades de Tu cara me suena. O a À Punt TV, presentant actualment Atrapa'm si pots.
A Catalunya també ha participat en diferents projectes, tant a 8TV com a TV3. A la televisió pública, col·laborant amb el recordat programa Divendres, i a la cadena privada, copresentant el programa Trencadís o presentant Envasat al 8.
Ara, com dèiem, torna a treballar a casa seva, però sempre que pot, torna a una Catalunya que s'estima amb bogeria i on hi té bons i moltíssims amics. Quan ho fa, però, no para d'indignar-se de mala manera pel que considera, com el 100 % dels catalans, una veritable presa de pèl, una aberració, un forat a la butxaca.
Aquest dissabte, Ferre ha pujat des de València fins a Barcelona: "Hui he pujat i baixat a Barcelona en el dia". I durant les tres hores i mitja aproximades que dura el trajecte (bé, des del moment que va trepitjar Catalunya), la presentadora ha anat repetint una mena de ritual del jaesticfinselspebrotisme, un mantra per descarregar males vibracions (i ganes d'estrangular algú). Imaginem que no només ho ha fet anant cap a Barcelona, sinó que de tornada, santornem-hi, haurà continuat traient foc pels queixals.
Amb qui? Més aviat amb què. Amb uns invents del diable destinats a treure pasta a mansalva dels contribuents. Evidentment, parlem dels peatges. I què fa sempre sempre sempre Carolina Ferre quan hi passa?: "Mai havia cridat LLADRES tan seguit al passar pels peatges...". Un LLADRES en majúscula i cridat ben fort. I no només crida: "Una costum que tinc al baixar la finestra per pagar. I pitar. També ho feu?". Ferre cridant i fent sonar la botzina. L'entenem perfectament.
Hi ha qui li retreu, però, que "els empleats no tenen culpa" i que "seria millor no pagar". Però ella especifica que "jo no els cride als empleats, només faltaria. Jo, si estan a prop, cride quan ja he passat". Hi ha qui l'entén i hi ha qui li diu que aviat deixarà d'estar indignada.
Esperem que d'aquí a poc, el somriure de Ferre no se li esborri de la cara cada vegada que decideixi tornar a pujar fins a Barcelona.