Poques coses poden esverar més a un patriota espanyol que trobar-se cara a cara amb l'enemic. Bé, ja sabem que d'enemics aquesta gent va sobrada, però la fúria i el desconcert exploten quan parlem de Catalunya o del català. La llengua nacional del país és el vehicle de tots els mals de la seva adorada Espanya, criden vade retro immediatament. Doncs bé, ara toca posar-se a la pell d'un d'aquests ciutadans que, aquests dies de Nadal i Cap d'Any, passejava tan tranquil pels voltants de l'estació de tren de Santiago, a Galícia. Un calfred ha recorregut la seva esquena. "Nos invaden", segur que va pensar.
Tot per culpa de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, l'ONCE, i el seu sorteig extraordinari de l'1 de gener. Uns cartells publicitaris d'enormes dimensions col·locats en aquest punt estratègic feien saltar les alarmes. Estaven en català. De dalt a baix. A Galícia. Podrien haver estat en gallec i el nostre turmentat protagonista ho hauria tolerat com quelcom incòmode i que erradicaria, però "normal". Però no, era en la llengua dels destructors de la nació, de la plaga més horripilant enviada pel Santíssim per posar a prova la seva fe. Galícia, terra catalana. El bressol de Franco, de Fraga, de Feijóo. Tot perdut.
No cal dir que aquí ni conspiranòies ni històries. Es tracta d'una errada logística, d'una pífia involuntària. Divertida, inofensiva i fins i tot d'agrair. Millor anirien les coses en aquest Estat si a Móstoles hi hagués cartells en euskera, a Santiago en català i a Almeria en gallec. Potser seria la manera d'eliminar complexos, fòbies i fangars. De normalitzar la diferència, també de valorar la riquesa cultural i lingüística comuna. Però no, s'estimen més atacar i menysprear. I així després s'estranyen que tanta gent vulgui fotre el camp. Aquí el document.
La xarxa ha rebut la troballa amb els braços oberts, els comentaris arriben de tot arreu i fan xup-xup. S'ha de dir que els gallecs estan encantats, que els catalans també i que fins i tot castellanoparlants ho troben fantàstic, malgrat que sigui una errada. Hi ha molta conya, pots passar una bona estona llegint reaccions. Algunes molt encertades, com recordar que no hi hauria cap queixa si estigués en anglès. A l'altra banda alguns intenten escombrar cap a casa, esmentant Puigdemont i l'amnistia. Sense gaire esma, això sí. Les nits de Ferraz els han deixat secs. Grazas, ONCE, per tant amb tan poc.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!