Els lectors d'un diari de paper decideixen premiar un actor com a Català de l'Any. Com que és el diari qui proposa els finalistes la competició ja està adulterada. El Periódico fa anys que preselecciona els qui considera mereixedors d'aquest premi i no permet que siguin els seus lectors els qui proposin els candidats. La llista que plantejava el Grupo Z excloïa polítics o al Major Trapero l'any de l'atemptat més important patit en dècades a Catalunya, i la selecció esbiaixada incloïa diversos columnistes del mateix diari, com Isabel Coixet o el que ha acabat guanyant. Josep Maria Pou és un dels actors més importants del país. El problema cada any és el mateix: TV3 pacta retransmetre un esdeveniment d'una empresa a prime time. La polèmica d'enguany és doble pel discurs equidistant del premiat: "Com que el diari té versió catalana i castellana (com El Nacional) us dic Moltes gràcies y muchas gracias".
"M'agrada que el premi sigui El Català, sense cap adjectiu". Certament hauria estat excessiu premiar El Català Unionista de l'Any. "Moltes de les coses que he viscut aquest 2017 no m'han agradat casi gens i em feien sentir un mal català". Pou estava paradoxalment nerviós damunt d'un escenari teatral, i el discurs es va quedar curt. Impossible no recordar l'impecable Joaquim Maria Puyal, que va deixar el llistó massa alt. TV3 va tallar el TN vespre per emetre el discurs de Pou i va fer fer menys que el mateix Telenotícies: Cruanyes un 22,1% i el Català de l'Any un 15,7%. Els qui volien TV en català podien marxar a veure Ramon Rovira que va entrevistar... el president de Societat Civil Catalana. Un 3,8% van enganxar-se a La nit a 8tv. Els independentistes que volien veure TV es van haver de menjar el comandament a distància.
Les xarxes socials indepes estaven irades amb el Català de l'Any, el diari, Pou o que TV3 ho retransmetés. Alguns treien així foc pels queixals:
Alguna vegada guanyara algún catala tipus Lluís llach, Miquel Marti i Pol o María del Mar Bonet, o nomes poden guanyar els que agraden a Madrid o a el periódico? Quina merda de premi...com por ser que Catalunya radio o TV3 Li doni cobertura?
— xavier vilanova (@xaviervilanova1) 29 de maig de 2018
Teatro, puro teatro
— Xènia GM(@xeniaGMas) 29 de maig de 2018
Doncs el seu discurset d'ahir ho va ser. El discurs que volen sentir la gent que el contracte a Madrid
— Jordi Borràs (@jordibofer) 30 de maig de 2018
Es podia estalviar els ismes. Avui no tocava. Clar es que es del Periodico i Planeta: cal ensabonar. Per mi els catalans de l'any son les persones injustament empresonades i els forçosament exiliats
— AssumBenaigesGabriel (@Assumpta16) 29 de maig de 2018
Català de l'Any 2017 (Josep Maria Pou): de negre rigorós, sense cap taqueta groga en lloc i amb un discurs -que no s'havia preparat, diu- amb l'equidistància pròpia de l'"artisteo" d'esquerres.
— ana fernández (@anacampanadas) 29 de maig de 2018
Per què li diuen "català de l'any" quan volen dir "lector de El Periódico de l'any"?
— Xavier Martinez-Gil (@xaviermartinezg) 30 de maig de 2018
Maria del Mar Bonet va ser finalista però els lectors del diari la van fer perdre i els organitzadors del premi a qui van fer cantar durant l'acte va ser Joan Manuel Serrat. Tot en ordre.