La batalla pel català a les aules segueix ben viva. La immersió lingüística i el model d'ensenyament estan amenaçats per via judicial, amb la imposició d'impartir el 25% de les classes en castellà. Una mesura que respon a motius polítics i ideològics, i no pas a una reclamació multitudinària ni urgent. Però vaja, que el millor mètode per comprovar la naturalesa del conflicte és donar veu i escoltar les parts enfrontades. Un exercici que vam veure al programa 'Alguna Pregunta Més' de TV3, de la mà del reporter Joel Díaz.
L'espai va convocar diverses entitats i professors d'una banda i l'altra. Aquells que exigeixen que la llengua no es toca van deixar ben clar que estem davant d'una mesura basada en qualsevol cosa menys la raó. Per exemple, atenent a les paraules d'un mestre de Primària de Badalona: "És una barbaritat. No tenim cap alumne catalanoparlant". Si, ho han sentit bé. Cap ni un. Ara bé, després sentiran que el castellà està en vies d'extinció. Tant el mestre com d'altres defensors de l'escola catalana van fer una crida al Govern de la Generalitat: cal posar-se les piles. Ho feien amb ironia, fins i tot amb un sarcasme que fa mal: "Jo no sé si quan el Govern ens diu que tranquils no ens hem de posar més nerviosos".
El reporter Joel Díaz amb un professor de primària de Badalona / TV3
Anem ara a l'altre sector, els que exigeixen més castellà a les classes, no fos cas que perdessin l'idioma de Mario Vargas Llosa. Tres entitats van quedar retratades: la primera, 'Asamblea por una Escuela Bilingüe'. El reporter va posar el dit a la nafra: "Els resultats acadèmics en castellà dels alumnes a Catalunya no són dolents". La resposta: "L'informe Pisa gran part de les respostes es fan en un examen en català. Hauries de fer el mateix examen perquè estàs comparant coses diferents". En Joel se n'adona de la incongruència: "M'estàs reconeixent que no teniu dades? No tenim un examen únic, per tant us esteu basant en hipòtesis i conjectures". L'AEB trontolla i fa servir el comodí de la constitució: "En aquest cas sí. La sentència diu que el dret a estudiar en castellà no depèn d'una llei d'Educació. La Constitució és la llei màxima d'Espanya". Olétú.
La representant d'Asamblea por una Escuela Bilingüe / TV3
El festival continua amb el representant de 'Convivència Cívica Catalana': un home que diu que parlar en català a castellanoparlants a les escoles és una trava que provoca fracàs escolar. "A tu les assignatures en català et costaven més?". "No", reconeix, tot i la contradicció. "A mi no, però al meu germà sí". El periodista el deixa en evidència: "¿Vols dir que tu ets més llest que el teu germà?". Un últim exemple amb 'Impulso Ciudadano': el seu representant diu que els senyals de trànsit en català són una mena de jeroglífic, tot i que ell els entengui perfectament. En què quedem?
DÍAZ DE FÚRIA: el paper de la sentència del 25% en castellà @joeldiazbrah pic.twitter.com/3QbnDtK2Us
— ALGUNA PREGUNTA MÉS? (@APM) December 6, 2021
Una cosa queda clara: això és un drama. El de la catalanofòbia d'una part dels catalans, és clar. Defensar allò indefensable té els seus riscos: és difícil no patinar. Gairebé impossible.