Quan un entra al perfil d'X, abans Twitter, de Jota Jordi, el primer que ens trobem, la primera paraula amb la qual ell mateix es defineix, per davant de tot, també per davant del seu sentiment culer, és "català". Concretament, es defineix com a "Català i del BARÇA soci 33.443. Tertuliano de 'El Chiringuito'. Podcast Solo para Culés". Una catalanitat que defensa a capa i espasa sempre que veu o viu alguna cosa al seu voltant que fa tuf de catalanofòbia. En aquest sentit, el millor tertulià blaugrana del programa de Pedrerol, el que ho viu més, el que li atura més els peus a la bancada madridista quan pretenen escampar brossa i engegar el ventilador cap a la zona culer, ja se les ha tingut alguna vegada amb alguna company de programa que ha demostrat tenir molt poc respecte cap a una cosa tan fonamental com la nostra llengua, la catalana. Molt poc respecte, molta covardia i molt poca vergonya, com José Luis Sánchez.
El col·laborador madridista, a banda d'això, també és algú que s'embolica amb la bandera espanyola... i amb la bandera de la intolerància. Condició que li surt sola quan parla, per exemple, del Girona. Sempre que surt el tema, pronuncia correctament el nom del club, però a l'hora de parlar de la ciutat, de Girona, té la necessitat miserable de dir sempre "Gerona", perquè sí, per tocar els nassos. Fa poc se les va tenir amb Ana Garcés, quan després que ell repetís deliberadament, com els nens que volen donar la nota, la paraula "Gerona", ella li va dir: "Le quiero corregir porque el pobre lo ha dicho cuatro veces mal. Es Girona. No cuesta mucho. Es fácil". I ell, irat i posant-se la bandera de salvador de la pàtria i de la pobra llengua espanyola en perill d'extinció, segons ell. S'ha de ser poca vergonya: ""A mí, ni me corriges esto ni me llamas pobre. Yo estoy hablando en español. Por fortuna, hasta que nos dejen, hablaremos en español, que queda poco ya, pero hasta que nos dejen seguiremos hablando en español. Yo sé que los hispanohablantes cada vez tenemos menos derechos en este país". Un deliri.
Mesos enrera, va ser el propi Jota Jordi qui li va aturar els peus a Sánchez. Un Sánchez, per cert, covard. O és que potser, ell que és tan valent, es refereix al seu cap com a "José Pedrerol"? No, veritat? Sempre li diu "Josep". Però amb "Girona-Gerona" si que es fa el milhomes. El mateix Pedrerol li va dir "Llámame José, que Josep te molestará. Tenemos varias lenguas en España y estamos orgullosos de todas ellas". I el Jota Jordi va estar sensacional dient-li una i les vegades que faci falta: "Girona. ¿Quieres venir a Girona?":
Hi ha gent, com Sánchez i molts altres hiperventilats de les espanyes, que quan senten a parlar una llengua que no és la seva, comencen a treure escuma per la boca. Tolerants respectuosos que quan senten algú parlar en la seva llengua, per exemple el català, comencen a convulsionar com si fossin gremlins als quals els hi cau aigua o mengen després de mitjanit. Gent que tenen gravat a foc allò de "Me hablas en español, que estamos en España". Personatges esperpèntics que ara han tornat a treure foc pels queixals. Amb qui? Amb el gran Jota. Només faltaria que algú com ell, català, no pugui expressar-se lliurement en català. Cosa que ha tornat a fer, via tuit. Feia temps que no publicava en català, i quan ho ha fet, ha tornat a comprovar que la catalanofòbia és ben present en molts indocumentats de la xarxa. Arran del partit de Champions del Barça a Dortmund, ha escrit en català: "ORGULL D’AFICIÓ !!! Honor als desplaçats a Dortmund". Atenció al nivell de tolerància que ha rebut:
Crispetes en veure com perden els papers aquests personatges amb el català. Segur que el bo d'en Jota Jordi ho està celebrant tant com si hagués marcat un gol el Barça, i més, avui que és el seu aniversari. Felicitats per partida doble: per bufar espelmes i per parlar en la nostra bonica llengua que tant irrita a alguns impresentables. Jota Jordi, clar i català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!