El programa de cites 'First Dates' és com el barret d'un mag. Fas "taxàn" i surten coloms, conills, globus, mocadors de colors o, amb una mica d'esforç i traça, una girafa de color blau. Vaja, que el gresol humà que cerca l'amor és infinit. La qüestió política i idiomàtica també surt reflectida, posant de manifest la topada entre ciutadans de l'Estat espanyol. Hi ha qui parla només en castellà, la majoria. Però d'altres que, en el seu dia a dia i fora de l'estudi de Cuatro, s'expressa en català, en euskera, en galego o en llingua asturiana. Un fet que no hauria de passar de l'anècdota, però que per a alguns suposa un casus belli. A la guerra. A por ellos. Ha passat fa algunes hores al programa de Carlos Sobera durant la cita entre un mallorquí resident a Catalunya que es diu Jaume i una dona d'Alacant, la Yolanda. Tenim pollastre a les xarxes socials.
A priori tot semblava encaminat a èxit de Cupido. Físicament es van agradar, les edats són similars, tots dos tenen fills... Tanmateix van començar a sortir temes que els separaven inexorablement. El primer, la distància. En Jaume no veia molt clar començar una relació d'aquest tipus, perquè les experiències anteriors no havien estat satisfactòries. La Yolanda, però, no semblava gaire amoïnada per això i es mostrava receptiva. Tampoc la va fer enrere un altre inconvenient més greu: és al·lèrgica. A moltes coses. Entre elles, als gossos i les oliveres. En Jaume, que viu en un petit poble de 20 habitants amb el fill i 2 gossos (un dorm amb ell), va arrufar el nas. També per les oliveres. L'arbre va obrir un nou front, un de més gran que una oliva i de les mides d'un meló. L'idioma. El català. La mare dels ous.
En Jaume, catalanoparlant, no va quallar amb la Yolanda, d'Alacant i castellanoparlant
A Jaume li costava molt dir la paraula "olivo" i "olivera" en castellà. I és que és catalanoparlant de tota la vida, és la seva llengua materna. Va ser massa sincer davant les càmeres del programa: "El castellano no es mi lengua, tampoco una lengua con la que me haya criado. No me gusta hablarlo, me gusta hablar mi lengua". Tot seguit va preguntar a la Yolanda: "¿Hablas valenciano?" La resposta va ser un no, tot i que ella li posava interès, "no lo hablo pero si me pongo..." En tot cas, no li feia el pes. Curiós que fes servir el terme "valenciano": per una qüestió d'unitat de la llengua i perquè, a més a més, traspuava aversió envers València i Alacant, d'on procedia la Yolanda: "Me repugnan los tetes, los titos, las chonis". Sigui com sigui la cosa quedava clara: malgrat que el solter pensava que ella era una dona 10, que "estás muy buena" i que la seva història personal (vídua amb 3 fills i 36 anys) el commovia, no tenien futur. La Yolanda, però, hi va insistir fins al final. "Tendría una segunda cita con él", va dir.
Catalanofòbia contra el solter mallorquí per rebutjar la cita per la diferència idiomàtica
El mallorquí va punxar el globus en el cara a cara final: la distància, la intendència familiar, els problemes amb els gossos i l'al·lèrgia i la diferència de llengües eren insalvables. "Me gustaría que mi ambiente familiar fuera catalanoparlante", li va explicar. Una sentència final que ha enfurismat els seguidors castellanoparlants de l'espai, desfermant una onada de catalanofòbia. "Nazi", "atontao", "menudo subnormal, vaya mierda les meten en la cabeza", "su perro habla catalán"... El trinxen amb arguments molt assenyats, zízeñó.
Catalanofòbia: clàssics d'ahir, d'avui i malauradament, de demà.