El derbi català de la Lliga de futbol masculina, el Girona-Barça, deixa un regust intens: els dos equips van lluitar per la victòria sense descans, va haver-hi emoció, incertesa, polèmiques, passió. Els culers van guanyar gràcies a un gol de Pedri, malgrat que el seu joc no entusiasmés els aficionats blaugranes. El canari tornava a sucar per tercer partit consecutiu, i ho feia vestint una samarreta molt especial: un nou disseny que representa la senyera, emblema oficial de la catalanitat. Un gest que, sumat a la victòria per la mínima del F.C.Barcelona i el que això suposa des del punt de vista del seu immediat perseguidor i rival aferrissat, el Reial Madrid, va fer despertar les més baixes passions dels seguidors blancs de tarannà més exaltat... i més espanyolista.
L'anàlisi del partit, segons un destacat membre d'aquest sector ideològic, és de targeta vermella directa. Al carrer. El col·legiat va ensenyar aquesta cartolina a l'entrenador local per un rampell de fúria durant el decurs del partit. Ens sap greu pel Míchel, el tècnic madrileny que és un exemple de tolerància, respecte i integració a Catalunya. Els seus avenços amb l'idioma l'han convertit en un referent i algú molt estimat. L'àrbitre s'ho podia haver estalviat, però que envaís el terreny de joc durant una protesta va provocar aquesta mesura dràstica. Menys expulsions per aquestes nimietats i més sancions a aquells que incendien l'ambient i la convivència, als provocadors, a piròmans que fan servir el futbol per alliberar els seus dimonis personals. Per exemple, els del periodista Juanma Rodríguez, en nòmina de Federico Jiménez Losantos. Ell no trepitja la gespa ni corre darrera la pilota. Ell pràctica el joc subterrani davant del micròfon, del teclat de l'ordinador o del seu telèfon mòbil.
Juanma Rodríguez, periodista esportiu merengue, espanyolista i anticatalà
Rodríguez és més merengue que els fonaments del Bernabéu. Defensa la causa blanca amb les urpes. I ens sembla fantàstic, meravellós, ideal. No ens posarem mai d'acord, però és totalment lícit. Una altra cosa és que l'argumentari sigui patètic. Com quan vol ridiculitzar la defensa del femení Mapi León, o com quan justifica la desfeta del Reial Madrid a la final de la Supercopa, arrasat pel Barça de Xavi Hernández. En Juanma és la gota malaia, no deixarà mai de crear xivarri i de ser despectiu. Que ho faci des del punt de vista esportiu, d'acord. Si ho fa amb d'altres interessos ja parlem d'una altra cosa. De què? De catalanofòbia. Així de senzill. No és la primera vegada, com allò que va dir de "la puerta 155" de l'estadi blanc.
Rodríguez menysprea el català i el nom oficial de Girona: repeteix la provocació en 4 ocasions
Doncs bé, Juanma Rodríguez ha tornat a ensenyar la poteta. La del menyspreu a Catalunya, una terra, un país, una bandera i una llengua. Que dediqui un tuit per desmerèixer el triomf culer repetint incessantment el nom "Gerona" no és casual ni innocent. És una forma de tocar el que no sona. Ho fa en 4 ocasions en un escrit de 8 línies curtes. "En Gerona y ante el Gerona", la broma li deu fer gràcia. Només en riu ell i quatre de la seva corda. La resta, o bona part dels que han llegit el tuit, el posen a parir. "Gargamel", li diuen amb mala llet.
Que et callis Joan Manel pic.twitter.com/FJjwZpKVfo
— raul 🇦🇹 (@camenraul) January 29, 2023
Girona , maleducado y merengue lo tienes todo
— Luis Roman (@luisbcn) January 29, 2023
Tanto el nombre de la provincia, ciudad y club es GIRONA.
— Lluís 7 🏴 (@lluisb170) January 29, 2023
Gargamel es Girona, de nada
— Juanmi Nievas Ø (@jnmnvs) January 29, 2023
Creo que se ha dicho poco lo de «el Gerona de Gerona».
— granajax (@gran_ajax) January 29, 2023
Si 'Gerona' és Girona, Madrid és 'Madrit'? O 'Madriz'? Joan Manel, frena, que te pierdes.