Iñaki Gabilondo és un dels periodistes més reputats i respectats d'Espanya. Per això, és pertinent que algú com ell faci la pregunta que ha fet en un programa de Movistar+: "Què és Espanya?". De fet, i per ser més precisos, la seva pregunta sencera ha estat "¿Qué (diablos) es España?". El basc es fa aquesta pregunta i li fa aquesta pregunta a diferents convidats que han mirat de donar-hi resposta.
Ferran Monegal s'hi ha fet ressò a la seva crítica diària a El Periódico, destacant les respostes d'alguns d'aquests pensadors. Gent com la directora de cinema catalana Isabel Coixet, que ha fet una metàfora com a mínim, peculiar. Com veu ella Espanya? Com "una colcha de 'patchwork'. Las colchas que hacen las señoras de los pueblos, que tienen como cosas muy primorosas, y de repente están cosidas con cosas que no lo son tanto. O esas otras que están hechas de colchas gastadas". Més paral·lelismes. El catedràtic Juan José Álvarez Rubio considera que "España es indefinible, porque no se puede explicar lo que está invertebrado". L'escriptor Jordi Amat: "Toda la iconografía de la españolidad el franquismo la ha transformado en putrefacta". O el genial director i escriptor David Trueba: "Puede ser mil cosas, entre otras, una interjección... '¡España!'... y ya entiendes lo que quiere decir, ¿no?". Per no parlar de què diu el mateix Gabilondo sobre la qüestió que ell ha formulat a la resta: "Este es el único país del mundo cuyo nombre se menciona con dificultad. Algunos hacen fintas lingüísticas oblicuas y dicen ‘Este país’. Y otros gritan ‘¡España!’ y parece que lanzan una piedra".
També van ser entrevistats David Broncano ("llevamos siglos intentando que eso..."), Jorge Valdano ("Qué difícil, ¿no? País difícil país amable, dónde sin embargo, la gente se indigna con facilidad, y eso nos lleva a los extremos"), el xef José Andrés, l'astronauta Pedro Duque o... Cayetana Álvarez de Toledo, la marquesa, una de les persones que més s'omple la boca parlant d'Espanya. Tot i que més aviat, del que sempre s'ha omplert la boca ha estat d'atacar la Catalunya independentista. L'exportaveu del Partit Popular al Congrés, atenció, defineix Espanya com "una voluntad, ciertamente empecinada de vivir juntos los distintos. Distintos en lenguas, en razas".
Monegal apunta que "lo cual no es una definición, sino un deseo, una ilusión que no hay manera de que se cumpla". Jorge Fauró, al mateix mitjà, va més enllà quan, agafant la idea d'Espanya que deixa caure Cayetana davant Gabilondo, li recorda: "En lenguas, dice. Diputada por Catalunya, no habla catalán ni jamás ha vivido en Barcelona. En contra de su partido, Cayetana apoyó recientemente la enésima propuesta de Vox de aplicar el 155 e intervenir la autonomía para que se pueda impartir enseñanza en castellano en las aulas de esa comunidad. Intervenir Catalunya. Carece de término medio, o negro o blanco, sin gamas de grises, yo, mí, me, conmigo. Así es Cayetana Álvarez de Toledo". Així és la Cayetana Álvarez de Toledo que parla de diferents llengües i d'Espanya... S'ha de tenir molt poca vergonya.