La pilota ja roda a l'estadi Lusail de Qatar per última vegada en aquest mundial tan polèmic. Argentina i França lluiten pel títol en un partit futbolísticament molt atractiu, passional, històric. Messi contra Mbappé, el deliri. El rei contra l'hereu. Tot pot passar, però el que és segur és que quan tot acabi un dels dos escriurà pàgines de glòria, mentre la decepció del perdedor tindrà poc consol. El món mira la final amb el cor dividit, perquè no és només un enfrontament entre dos països. Hi ha molt més en joc. I amb derivades que a Espanya, per exemple, s'han manifestat de manera clara a mitjans periodístics molt esbiaixats. Aquí tot es redueix a un nou duel Barça-Madrid. Messi, malgrat jugar al PSG, és Barça. I el seu company a París, Mbappé, és una frustració humida dels blancs. Pesa més l'odi a Leo que haver-los deixat tirats després d'una persecució èpica. Però anirem més enllà: també és un Catalunya-Espanya. 

Per què Catalunya? No, no és per les arrels del porter francès Hugo Lloris. Els seus avis catalans van fugir de Franco a la Guerra Civil, establint-se a Niça. La catalanitat la representa Leo Messi, que ha viscut dues dècades a casa nostra, 20 anys de llegenda, des que era un preadolescent fins que va marxar amb llàgrimes als ulls de Can Barça. Estem tots d'acord que no seria l'exemple d'integració en determinats aspectes, com la llengua. Però l'estima i la memòria futbolística també juguen aquest partit. Vaja, que Messi és nostre. I que és detestat per molts espanyolistes i merengones per representar a Catalunya i el F.C.Barcelona. Li desitgen tota la mala sort del món, frisen per veure'l estavellar-se. De moment han de callar. Després del partit ja veurem.

Mbappé y Leo Messi Europa Press
Mbappé i Leo Messi / Europa Press

Cayetana Álvarez de Toledo anima Messi en la final del mundial de Qatar

En tot cas, a pocs minuts per l'inici del partit hem trobat una piulada ben cridanera d'una conegudíssima política del Partit Popular. Marquesa i diputada al Congrés per la demarcació de Barcelona. Una qüestió curiosa, perquè ella, Cayetana Álvarez de Toledo, destaca per la seva catalanofòbia. Malgrat haver estat casada amb el barceloní Joaco Güell, detesta Catalunya. Sobre tot el catalanisme, i ja ni parlem dels indepes. La llengua, la tele pública... si d'ella depenguessin, ai. Però hi ha un detall determinant: ella és argentina. Bé, també té nacionalitat francesa, però el bressol tira més en aquest fitxatge galàctic de l'Espanya reaccionària, com Ortega Smith, com Hermann Tertsch.  Més patriota que el pal de la bandera de Colón, però de tant en tant flaqueja pel futbol. Els argentins perden l'oremus quan es tracta de gespa, gols i càntics. Total, que Cayetana ara és catalana. De Messi. "¡Vamos!", li escriu. 

Vargas Llosa y Cayetana Alvarez de Toledo Manifestacion Colon Nicolas tomas 2
Mario Vargas Llosa i Cayetana Alvarez de Toledo a la mani de Colón / Foto: Nicolás Tomàs

Divisió entre els seguidors de la política espanyolista 

No creiem que el crit de la Cayetana hagi arribat a les oïdes d'en Leo, potser millor que no. Però sí que l'han llegit els seguidors de la política, provocant reaccions de tota mena amb la seva traïció. "No juega Varela", li recorden amb mala llet, mentre que des de la seva trinxera li confessen decepció: "Debe de ser en lo único que no estoy de acuerdo contigo". Però hi ha més. Repassem-ho.

Per cert, que portem 35 minuts de partit quan acabem aquest article. I Messi ha marcat de penal. 2-0. Espera't, que Cayetana serà talismà. I blaugrana. I catalana! Ens explota el cap.