Joan Carles I s'ha guanyat de valent l'escarni d'opinadors, articulistes i programes de televisió gràcies a les seves vergonyants peripècies, rematades amb la seva fugida internacional. Ho explica molt bé Jorge Javier Vázquez: "es la nueva Pantoja". Del Borbó s'escriuen rius de tinta, és clar, i no precisament per lloar-lo i glorificar-lo, esport nacional espanyol durant dècades. Un costum dirigit des de les altes instàncies, que actuaven de forma dràstica si algú se sortia del guió. Gosar criticar el monarca era sinònim de problemes. Dels grossos. És el que li va passar, per exemple, al Gran Wyoming a TVE: el seu programa va ser fulminat per una entrevista (mai no emesa!) a Quim Monzó, i en la que s'atrevien a fer comentaris sobre el Rei.
Era l'any 1994, i l'humorista madrileny conduïa 'El peor programa de la semana'. Un xou en directe sota la direcció dels germans Trueba i amb figures com Max Pradera. Un espai satíric que va néixer en un moment delicat per a l'humor reial, i que va ser fulminat per haver convidat Monzó. El català era al punt de mira dels censors per la seva intervenció en 'Persones Humanes' de TV3, on va fer befa de Joan Carles. La Casa Reial es va queixar, el MHP Jordi Pujol es va disculpar i el programa català va patir represàlies, que es van estendre a TVE: control de guió, crides a l'ordre i finalment, l'eliminació de la intervenció del genial escriptor català. Wyoming i els Trueba s'hi van oposar, i TVE els va acabant tallant el cap. “El influjo de la Casa Real entonces era la hostia. Cuando el Rey te daba el toque, la gente se cagaba encima”, diuen a El confidencial.
Quim Monzó a TV3
Gran Wyoming a La Sexta
Joan Carles I amb blau a l'ull GTRES
La història mediàtica de Joan Carles és absolutament escatològica: de fer "cagar-se" als que els criticaven als anys 90, a fer que tothom es pixi de riure amb el seu trist final.