Sobreviure al coronavirus és l'objectiu de milions de persones que respecten les mesures decretades per les institucions. Un esforç personal i col·lectiu que pot tenir un final feliç per a molts d'ells. Sobreviure, però, a la crisi econòmica derivada de la pandèmia, això sembla més difícil. ERTOS, acomiadaments, impostos, lloguers, ensorrament del PIB, aturada radical de l'activitat professional, manca d'ajudes... la llista és interminable i pràcticament impossible de superar. En el cas del món cultural, la situació és molt greu. No només per la paralització derivada de l'estat d'alarma, sinó per les perspectives de futur, que dibuixen un panorama esgarrifós. És el cas dels cantants i músics, amb zero ingressos, cap possibilitat de fer concerts, i dificultats extremes per poder viure del seu ofici.

Palau Música buit @palaumusicacatalana

I no, no parlem d'estrelles de les llistes d'èxit, que es poden mantenir gràcies a royalties o al coixí que hagin pogut fer en el passat. Tenim molts artistes, també de coneguts i molt valorats​, que les estan passant magres. Un d'ells, Cesk Freixas, conscienciat amb la tragèdia sanitària, però que porta setmanes denunciant la situació i posant en marxa iniciatives per continuar enregistrant les seves creacions. Ara bé, això no paga les factures, ni el supermercat, el lloguer o la hipoteca. I a més a més, han d'aguantar els deutes de promotors que no els han abonat feines de fa molt de temps: "Cobrar els concerts que vam fer fa mesos ens aniria la mar de bé. La precarietat normalitzada, també en el treball musical, és tan miserable". Freixas és benvolent: quan diu mesos, parla fins i tot de fa un any. Un temps molt llunyà, quan el coronavirus era pràcticament un argument de ciència ficció. Una ficció similar a la de somiar amb que et paguin pels serveis prestats. 

Cesk Freixas @ceskfreixas

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Cançons de confinament #26 Sols el poble salva el poble (@kopoficial) #cançonsdeconfinament

Una publicación compartida de Cesk Freixas (@ceskfreixas) el

Freixas i tants d'altres artistes han posat en marxa micromecenatges, concerts virtuals, etcètera. Però sense ajuts ni un mínim de decència, de tenir per viure, ni parlar-ne.